Molí del Castell

General

Els responsables polítics i d’emergències el 1994 recorden l’escassetat de mitjans dels primers dies

Els incendis de l’any 1994 es van viure al Berguedà com una gran maledicció, i com la desgràcia més gran de la dècada. La comarca acabava de viure el moment més dur de les crisis tèxtil i minera, i li queia a sobre un desastre natural d’una dimensió de 26.000 hectàrees.
L’inici de l’incendi, el dia 4 de juliol del 1994, va coincidir amb altres focs a tot Catalunya. Els bombers no disposaven de suficients vehicles per fer front a totes les flames. Però, allà on no van arribar els mitjans d’extinció, hi van arribar els nombrosos voluntaris, que van donar una resposta cívica exemplar a les flames. Així ho recorda l’aleshores alcalde de Berga, Jaume Farguell.
L’any 1994, Joan Rego era caporal dels bombers de la Generalitat del parc de Berga. Recorda que, en el moment en què es van iniciar les flames a la comarca, diversos camions de Berga estaven repartits en altres incendis del país.
Com que no hi van poder ser des del primer moment, les flames es van estendre d’una manera rapidíssima. Rego recorda que el foc volava, i que les condicions de vent i d’extrema sequedat van fer que l’incendi es propagués sense que ningú no el pogués aturar. En aquell moment, els bombers del Berguedà es van haver d’enfrontar a un repte molt dur.
Dos dies després de l’inici de les flames, treballaven al Berguedà trenta cotxes dels bombers de tot Catalunya, i cinc mitjans aeris, dos dels quals vinguts de França. Però els efectius arribaven tard, quan el foc ja havia cremat bona part de les 27.000 hectàrees que finalment van quedar calcinades a la comarca, i quan ja havien mort tres persones.

Comentaris