Quina és la farmàcia amb més aparcament de Berga?

Berga, Festes, Patum

Raphael Minder: “La Patum és l’expressió d’una societat que ara tendeix a l’esquerra i a l’independentisme”

Raphael Minder: “La Patum és l’expressió d’una societat que ara tendeix a l’esquerra i a l’independentisme”

Raphael Minder (Ginebra, Suïssa, 1971) acaba de signar el que probablement és l’article periodístic de més impacte que s’ha escrit mai sobre la Patum de Berga. El corresponsal del New York Times a Espanya i Portugal ha publicat un reportatge de la Patum a pàgina sencera en totes les edicions del diari, inclosa la que es ven als quioscos de Nova York. En la versió digital, s’ha traduït al castellà i les fotografies són de Samuel Aranda, guanyador del premi World Press Photo.

Em pot dir, sisplau, com va convèncer els seus editors? Com caram va explicar a uns senyors de Nova York què és la Patum de Berga?
Hi ha la idea generalitzada que els corresponsals ens dediquem a repetir tots els estereotips d’Espanya, i que ens passem tota l’estona parlant de toros i de flamenc. Però els meus editors em demanen coses novedoses, coses sobre les quals no hagués escrit mai Ernest Hemingway. I la Patum n’és una.

Una joia desconeguda.
Exacte. Fa uns dies, després de tornar de Berga, vaig tenir un sopar a Madrid amb gent de moltíssim nivell: polítics, acadèmics, intel·lectuals… Els vaig explicar que acabava de tornar de la Patum, i només una persona, una noia que era catalana, sabia de què estava parlant.

Si vol que li digui la veritat, crec que no he vist mai la Patum al Telediario de TVE.
A vegades, passa que hi ha fenòmens que són més internacionals que nacionals, com la Tomatina de Bunyol. Quan jo em vaig establir a Espanya, ja sabia perfectament què era, perquè tinc la impressió que a fora se’n parla més que aquí.

Fenòmens globals…
Sí, hi ha coses, que, de sobte, tenen un gran impacte a tot el món. El Camí de Santiago, per exemple. Fa poc en vaig escriure un article, i vaig descobrir que l’any 1984 només 400 pelegrins van rebre el diploma a Santiago de Compostel·la. L’any passat, 237.000. És difícil explicar per què passen aquestes coses. A Pamplona, en canvi, està més clar que els Sanfermins es van començar a fer populars per Hemingway, precisament.

A la Patum, li falta un Hemingway, doncs.
O potser millor que no. El més bonic de la Patum és que té molta més identitat pròpia que els Sanfermins. Els navarresos admeten que els costa mantenir el control sobre una festa que ja és més a mans del turisme internacional.

I, a Berga, això no passa?
A Berga, hi ha molt orgull de la Patum tal com és, i de protegir-la bé. Fins i tot, vaig sentir que els berguedans s’havien inventat un paraula per descriure els que vénen de fora.

Pixapins?
Sí, això, pixapins! I miri que jo vaig venir amb un pixapí.

Ah, sí?
Sí, un amic meu.

Va ser ell qui li va descobrir la Patum de Berga?
Sí, fa un parell de mesos li preguntava sobre la identitat catalana, i em va dir que, si volia conèixer un dels aspectes més rellavants de la Catalunya profunda, havia de visitar la Patum de Berga, que era el mateix que els Sanfermins, a nivell de bogeria col·lectiva, però que no tenia ni de bon tros la mateixa popularitat.

I el va acompanyar?
Sí, em va coincidir que era a Sitges cobrint les jornades del Cercle d’Economia, i vaig pensar que podia passar el diumenge a Berga. Vaig sol·licitar una entrevista amb l’alcaldessa, i em van dir que hi arribés puntual a les 11 del matí a l’Ajuntament.

I quina va ser la primera imatge que va tenir de la Patum?
La d’una gent amb una ressaca terrible!

Clar… A les 4 de la matinada, encara durava el passacarrers…!
Sí, sí! Jo vaig aprofitar aquelles hores del matí per corroborar algunes coses que havia llegit sobre la Patum. Per exemple, que aquest any era el primer en què les autoritats no anaven a missa i els mossèns no eren convidats al balcó.

Va parlar amb el rector.
Sí, i amb l’historiador Albert Rumbo, que em va confirmar que era la primera vegada a la història que no hi havia cap relació institucional entre l’Església i la Patum. I això em va semblar rellevant, perquè Berga és un lloc tradicionalista on s’està obrint un debat sobre l’Estat laic.

Vostè parla de la Patum com a catalitzador de l’independentisme. És normal que ho vegi així, però, durant molts anys, la Patum ha estat el punt de confluència de gent de totes les tendències, de l’esquerra a la dreta i de l’independentisme a l’unionisme.
És cert. Em van explicar que l’àliga porta l’estelada al coll només des de fa dos o tres anys. No tinc cap punt de referència anterior per comparar-ho, però jo vaig veure estelades a tot arreu.

Molta càrrega política?
En el moment polític que viu Catalunya, la cultura i la tradició es fan servir per destacar la identitat pròpia. Em va passar una cosa semblant quan vaig fer fa poc un article sobre els castells. M’explicaven que fer un castell era com construir un país. I la metàfora funcionava en aquell moment, però lògicament els castells no es van començar a fer amb la intenció de simbolitzar la construcció d’un país.

Hi ha una reinterpretació de la història, doncs?
En certa mesura, sí, però ho veig normal: crec que la Patum és l’expressió d’una societat que viu un moment concret, i el moment concret de Berga tendeix ara a l’esquerra i a l’independentisme.

“A la Catalunya desafiant”

L’article que signa Raphael Minder sobre la Patum es va publicar a la pàgina 8 de la secció d’Internacional del New York Times, en l’edició de Nova York, amb el títol “Una festa medieval pren un nou sentit a la Catalunya desafiant”.

La fotografia principal és d’un salt de plens. Totes les imatges són del fotoperiodista català Samuel Aranda.

El text traça una línia d’unió entre la Patum i les crisis polítiques del país. Minder explica que Berga és la ciutat més gran governada per la CUP, i detalla com els regidors cupaires van en samarreta mentre que els de Convergència porten corbata.

Detalla la crisi de relació entre l’Ajuntament i l’Església, i recull el testimoni “trist” del rector, Marc Majà. I tanca el text l’electricista Joaquim Mas, que apaga les llums de l’Ajuntament, amb ganes d’anar cap a casa: “No he dormit en quatre nits”, conclou.

 

 

New York Times Patum

Comentaris