Guardiola de Berguedà, Cultura

Toni Puig: ‘El monestir de Sant Llorenç era el gran oblidat de Catalunya, el Guggenheim del segle passat’

Toni Puig: ‘El monestir de Sant Llorenç era el gran oblidat de Catalunya, el Guggenheim del segle passat’
Toni Puig, en una roda de premsa al monestir. MARC CANTURRI

Toni Puig és el gran artífex de la dinamització cultural del monestir de Sant Llorenç. Ha assessorat a moltes ciutats d’Espanya i l’Amèrica Llatina en tot el que es refereix a la “marca ciutat” i és professor d’ESADE de Màrqueting Públic. Va tenir la idea de “muntar un centre cultural creatiu i col·laboratiu en un monestir” i els seus amics li van donar suport per crear Civitas Cultura.

L’any passat va arribar a un acord amb el Bisbat de Solsona, que és el propietari del monestir, i amb l’Ajuntament de Guardiola per gestionar les activitats culturals que s’hi acull. Des de llavors, ell i els seus socis de Civitas han convertit l’espai en un pol cultural de referència a la zona. Ara, superat l’inici del projecte, volen anar a més.

 

En pocs mesos el monestir de Sant Llorenç s’ha convertit en un pol cultural. S’imaginava que el monestir acabaria causant aquest impacte?

Sí, però no tan ràpid. Hem treballat molt, hem picat molta pedra i la veritat és que veure tot el que hem aconseguit és molt gratificant. Però pensava que costaria més atraure tanta gent com la que hem tibat cap a Guardiola. M’ho pensava però no pas perquè no cregui en la capacitat del Berguedà per creure en un monestir que mostri la cultura de manera singular, sinó perquè és complicat fidelitzar un públic com ho hem fet.

L’acollida de les activitats és, doncs, més o menys estable?

Bé, cal dir que algun cop hem punxat, i no ens n’amaguem. Però ha estat en ocasions comptades. En la majoria d’actuacions hem ballat molt a prop del centenar de persones i, en alguns casos, fins i tot les hem superat. En general, n’estem molt i molt contents.

Per què la cultura al monestir és singular?

Nosaltres volem fer una programació estable amb quatre festivals cada any. És una idea diferent a la resta de festivals culturals, que es basen en grans pressupostos concentrats en una època determinada. Nosaltres sabem que això, al monestir de Sant Llorenç, no funcionaria i vam optar per portar activitat a l’indret cada cap de setmana amb el handicap que no tenim diners.

I a partir d’ara quina hauria de ser la línia a seguir?

Necessitem continuar treballant i ser molt col·laboratius, com fins ara. Ens hem adonat que la nostra estratègia sí que funciona: tenim gent cada cap de setmana i cada vegada en volem tenir més. De cara a properes temporades, ens volem consolidar a la comarca i a la Catalunya central. I pensant en 4 anys vista, volem ser una referència cultural al país.

I això últim, com s’aconsegueix?

Han de passar diverses coses. La primera és que s’han d’acabar les obres. La Diputació té el compromís de fer-ho i confiem que tot plegat serà aviat. Un cop hagin acabat, hem d’intentar recuperar l’hostatgeria i el restaurant del monestir. Si ho fem, la gent podrà venir de molt lluny i no haurà de patir per on dormir i l’espai es podrà convertir en un lloc on tota mena de col·lectius es podran reunir.

Però no tenen diners, i suposo que a la llarga, en la part de dinamització cultural, faran falta.

És cert, no tenim diners. Però a vegades és bo no tenir-ne. Bé, és bo tenir-ne pocs. La gent que puja al monestir ho sap, tant els que venen a fer espectacles com els que venen a veure’ls. Saben que hi ha un esforç humà molt important darrere i, per això, molts artistes redueixen costos per tal que nosaltres els puguem assumir. La programació, de moment, és de qualitat, i podem dir que gairebé han passat pel monestir tots els grups de música del Berguedà.

Espereu tenir més diners de cara al futur?

Sí, i tant! Per això hi treballem tant. Sabíem que els inicis serien complicats. Sempre costa arrencar. Però ara la gent ja ens comença a conèixer i les administracions públiques són conscients que el monestir és una potència cultural del país.

Els ho han dit?

Sí, el propi conseller de Cultura de la Generalitat va pujar al monestir fa unes setmanes. Ell mateix va dir que és un equipament cultural de primer nivell al país. Les subvencions s’han de demanar i, de fet, ja fa temps que ens movem per aconseguir-ne. Tard o d’hora arribaran, segur.

Què té el monestir de Sant Llorenç perquè agradi tant a tot aquell qui el descobreix?

Fins ara, era el gran oblidat de Catalunya. No n’hi ha cap que s’hi assembli. Només podries comparar-lo amb el de Sant Pere de Rodes. M’atreveixo a dir que és el Guggenheim del segle XX.

Quin és el futur del Monestir?

Una Fundació, clarament. El Monestir ha d’englobar tota mena d’institucions, des de l’Ajuntament de Guardiola i el Consell Comarcal fins al Bisbat de Solsona –que n’és el propietari- la Diputació de Barcelona o la Generalitat.

I Civitas?

Nosaltres som gestors. A mi m’encantaria morir-me al monestir. Morir-me i que m’hi enterrin. Em vaig enamorar d’ell des del primer dia que el vaig trepitjar i els meus amics em van donar suport per crear el que a dia d’avui és Civitas. Volíem fer el que es feia als monestirs a l’Edat Mitjana: cultura. Som col·laboratius nats: no volem una associació tancada, ni molt menys, volem treballar amb molta gent que ens pugui ajudar en disciplines concretes com la música o el teatre. Crec que anem per bon camí i Civitas, en 5 o 6 anys, serà una associació important a nivell de país.

Civitas Cultura Monestir de Sant Llorenç Toni Puig

Comentaris