Quina és la farmàcia amb més aparcament de Berga?

Societat

Les veus del Berguedà: cinc dones de la comarca radiografien la situació de la dona en diferents àmbits

Les veus del Berguedà: cinc dones de la comarca radiografien la situació de la dona en diferents àmbits
Manifestació a la vaga feminista d'aquest 8 de març a Berga. CASAL PANXO (via Twitter)

La lluita feminista és avui, 8 de març, més present que mai al carrer, a les xarxes, als mitjans de comunicació, als despatxos, ales oficines, als comerços, als bars… S’ha convocat una vaga feminista per fer encara més sonora la reivindicació per a un món sense desigualtats, sense discriminacions per raó de gènere.

El Berguedà s’ha sumat a un dia vestit de simbolisme i protesta davant una batalla que en la majoria de sectors és quotidiana. Cinc dones de la comarca han relatat a l’Aquí Berguedà com és la situació de la dona en els seus respectius sectors. Una política, una periodista, una formadora viària, una professora i una activista cultural.

montse-venturos-retallMontse Venturós. 32 anys. Primera i única alcaldessa de Berga fins al moment

“No és una casualitat que jo sigui la primera alcaldessa. El paper de les dones a nivell polític no es comença a donar fins els anys 90. Qualsevol lluita que emprenem a nivell de la CUP té el feminisme com a component bàsic. M’he trobat en casos de discriminació pel fet de ser dona. Per tractar algunes qüestions de l’Ajuntament s’ha preferit que fos un home en lloc meu o d’una regidora. Per exemple, qüestions referents a la via pública s’ha demanat específicament que hi hagués el regidor home, abans que jo. La resposta ha estat la participació activa en aquestes reunions perquè estem perfectament capacitades per fer aquesta feina, igual que ho està qualsevol home. Però no és una lluita únicament política, ni molt menys. A nivell laboral aquesta discriminació també existeix. L’àmbit de les dependentes, per exemple, té uns sous marcats a nivell de salari base absolutament baixos. En canvi, a nivell masculí, els salaris són notablement més alts.

Un dia com avui és una jornada històrica que posa el debat sobre la taula. S’està avançant i aquesta organització de totes les dones és una grandíssima notícia. Això ha de ser transversal, horitzontal i permanent en el temps. És el dia de la culminació del treball que es fa durant tot l’any. El repte d’acabar amb aquestes coses depèn de la voluntat popular. Tots els canvis a nivell d’institucions són perquè la voluntat popular passa per sobre de la pròpia institució. La institució sempre va a remolc de les mancances que es detecten a nivell popular.”

dolors-clotet-retallDolors Clotet. 47 anys. En fa 30 que és periodista al Berguedà.

Aquí al Berguedà, i sobretot arran de la crisi del tèxtil, les dades de l’atur reflectien durant molts anys que el perfil era una dona amb una feina molt especialitzada però poc qualificada. I sempre hi havia un percentatge molt més alt d’atur femení que masculí. Avui és un dia que se’n parla molt als mitjans i al carrer, però crec que calen més actes que no pas símbols. Si tenim una llei d’igualtat que no s’està aplicant, potser que fem pressió perquè s’apliqui. Calen fets concrets que serveixin per acabar amb aquesta desigualtat.

Estem en una societat patriarcal. La feina que he fet no és la feina que feia la dona al Berguedà quan vaig començar. Per sort, sempre he tingut llibertat i autonomia per fer el que he volgut. El periodisme és una professió on hi solen haver moltes dones a la base -en els llocs de “soldat ras”- però quan vas pujant, normalment els que manen són els homes.

Vaig ser testimoni com a periodista d’un cas flagrant de discriminació. Fa uns anys vaig entrevistar una noia marroquina que vivia al Berguedà des de feia temps, parlava un català perfecte i tenia un fill que havia nascut aquí. Li vaig fer una foto per publicar-la al diari i al cap d’una estona em va trucar per demanar-me que no la publiqués. El seu marit no ho consentia. De fet, ni el seu home ni tots els mascles de la família. Tots decidien sobre què podia fer i què no. No vam acabar publicant res. Per ella era un problema que publiquéssim la foto i em va sobtar molt. Qui és el seu home per decidir si ella pot sortir al diari o no? És un cas que va molt lligat a la seva cultura, però em va semblar masclisme total.”

elisa-soler-retallElisa Soler. 53 anys. Formadora viària.

“M’he sentit discriminada en reunions, però per part dels alumnes mai. Qui sí que s’hi va trobar va ser la meva mare, que també es dedicava a la formació viària. Algun cop li havien dit: “Les dones a fer ous ferrats a casa”. Però, esclar, eren altres temps. Pel que fa a mi, fa temps era de les poques dones de la Federació i això va ser sempre el meu cavall de batalla. Notava que la meva opinió no era prou escoltada i m’indignava perquè es tractava de fer millor el nostre àmbit de treball. Hi havia companys que a les reunions no em donaven la raó per quedar bé amb els altres, però en canvi, acabades les trobades, em reconeixien que estaven de la meva part.

Al volant, hi ha molts prejudicis. Generalment els homes tenen unes habilitats i les dones, unes altres. És cert que la majoria d’homes tenen més habilitat motriu que les dones, però això no ho és tot en el món de la conducció. En aspectes com la prudència o la detecció de perill, les dones acostumen a ser molt més ràpides que els homes. Moltes vegades els atacs cap a dones conductores són fruït de la ignorància i el complex d’inferioritat de l’home que ataca.”

dolors-santandreu-retallDolors Santandreu. 62 anys. Professora jubilada i historiadora. Ha fet classes a l’institut Guillem de Berguedà durant gairebé quatre dècades.

“Ens els meus primers anys de docència, les assignatures de ciències les feien majoritàriament homes i les de lletres, dones. Ara tot això ha canviat radicalment: ara hi ha moltes més dones que homes en la majoria de casos.

Des de la perspectiva del professor, només veiem la punteta de dalt de l’iceberg. Tot el caliu que hi ha per sota costa molt de veure, ha de ser molt evident. Actituds masclistes amb mala fe, crec que no n’he vist; alguna broma de mal gust, potser sí. Segurament n’he vist més aquests últims anys que no pas els primers. Penso que anem una mica enrere. Ara els casos de discriminacions i violència contra les dones surten als mitjans cada dia. La societat mimetitza el que veiem, i hi ha més actituds d’aquestes. Abans els casos greus sortien a ‘El Caso’, que era un diari on sortien aquests successos greus. Ara tot això forma part del dia a dia.

A l’escola, encara que soni lleig potser cal discriminar les noies en positiu. És a dir, no donar-los el mateix tracte que els nois, sinó incentivar-les i ajudar-les una mica. S’està fent en moltes iniciatives, com per exemple Science Girls. Cal fer entendre a les noies que no són inferiors sinó que en molts casos són millors. Quan es barreja la intel·ligència i la sensibilitat som imparables. Actualment en molts casos les noies passen la mà per la cara als nois a l’institut. Així com els primers alumnes bons que jo recordo eren tots nois, ara hi ha molta noia bona a classe. Tenim un caràcter diferent. No som ni millors ni pitjors, som diferents.”

eli-casals-retallElisabet Casals. 20 anys. Presidenta de la Bauma dels Encantats.

“La veritat és que la dona cada cop està més present en les entitats berguedanes. Estem introduint el component feminista i igualitari pel qual fa tant temps que lluitem. Quan vaig assumir el càrrec de presidenta, vaig haver de sentit comentaris com: “Tu? Una dona? Presidenta?”. Doncs, sí, jo, i amb un parell! I el temps em dona la raó: cada cop hi ha més dones al capdavant de moviments de les entitats.

Però encara hi ha molta cosa a fer. Cal demostrar que som capaces de fer el mateix que els homes. No hi ha cap altra opció. Quan vam presentar-nos com a nova junta de la Bauma, es va comentar que seria bo que hi tornés a haver presidenta (abans ja n’hi havia una). Fins que va entrar la meva predecessora, sempre hi havia hagut homes al capdavant de l’entitat. Fa temps que s’està produint un canvi en la manera de pensar del grup. A nivell intern, a mi mai se m’ha jutjat pel fet de ser dona.

A més, els joves d’avui en dia estem contagiant-nos d’aquesta lluita feminista, un fet que segurament no passava fa anys. Els nostres pares segur que no s’hi van trobar, per exemple. Penso que això és la clau per eradicar aquestes discriminacions de cara a properes generacions. Els nostres fills i filles recolliran els fruits del que estem fent.”

8-M Dia de la Dona Dolors Clotet Dolors Santandreu dona Elisa Soler Elisabet Casals lluita feminista Montse Venturós vaga feminista

Comentaris