Fira Sant Jaume Prats 2018

Societat

“Hem d’apuntar i desemmascar totes aquelles forces que tinguin projectes de caire xenòfob o racista”

“Hem d’apuntar i desemmascar totes aquelles forces que tinguin projectes de caire xenòfob o racista”

Crear un espai de trobada, intercanvi cultural i suport a qui creu en la pau, la convivència i la cohesió social com a arma per combatre el feixisme i el racisme. Amb aquesta idea, un grup de berguedans s’ha unit en els darrers mesos per posar en marxa la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCRF) al Berguedà. La idea va sorgir del nucli d’UCFR a escala nacional amb la voluntat de desplegar-se al Berguedà.

El nucli executiu del grup UCFR Berguedà el formen unes deu persones de diversos punts de la comarca, com Berga, Gironella, Puig-reig o Cercs. Tot i que alguns ja han assumit responsabilitats, no hi ha càrrecs establerts, sinó que s’encarreguen de les decisions organitzatives i logístiques. A banda, hi ha una vintena de membres vinculats a l’organització que conjuntament configuren el grup de treball.

El Jordi Niubó (J), la Laura Ribera (L) i la Rim Fakher (R) són tres d’aquestes persones.

En quin moment decidiu impulsar UCFR a nivell comarcal?

J: Al Berguedà, de moment, no s’ha detectat cap moviment real de caire xenòfob o homòfob. El que sí que hi ha és l’amenaça del partit de Josep Anglada, Som Identitaris, que fa uns mesos va anunciar que tenia la intenció de presentar-se a les properes municipals a la ciutat. UCFR al Berguedà neix com a resposta a aquesta amenaça, de la mateixa manera que l’any 2010 UCFR es va crear a Osona per combatre la candidatura del mateix Josep Anglada.

El desplegament d’UCFR ja s’ha produït en altres comarques. És eficaç?

J: Molt. Sabem que a tot arreu on s’ha creat UCFR, Plataforma per Catalunya ha perdut la seva representació. En canvi, en els municipis on a dia d’avui encara hi mantenen representació, Unitat no s’hi ha constituït.

En què consisteix la vostra estratègia, una vegada uns assabenteu de moviments com el de Som Identitaris?

L: Creem una contra-campanya. Analitzem en profunditat els seus objectius, investiguem qui és la persona o les persones que hi ha al darrera i qüestionem els seus arguments.

Una mena de contraatac.

R: No ataquem a ningú. Simplement desemmascarem i expliquem la realitat a la gent per evitar que es creguin les mentides. En la majoria de casos, els programes electorals d’aquests partits estan plens d’això, de mentides.

Què en sabem, de moment, de les persones que hi ha darrere de la suposada candidatura de Som Identitaris per Berga?

L: De moment sabem que és un grup molt minoritari. De fet, ja va quedar demostrat en les penúltimes eleccions municipals. Es van presentar a Berga i van aconseguir uns resultats nefastos. Sovint estem parlant de persones que tenen un passat vinculat amb grups ultres de l’extrema dreta.

Queda poc més d’un any per les eleccions municipals. Creieu que Som Identitaris s’acabarà presentant?

J: Això és una decisió que han de prendre ells. Si opten per fer-ho, hauran de presentar un programa electoral. I quan ho facin, ens hi trobaran. L’analitzarem i el desgranarem. A totes aquelles forces que tinguin projectes de caire xenòfob o racista se les ha d’apuntar.

Voleu dir que n’hi ha més…?

L: No és ben bé el mateix però, sense anar més lluny, al llarg d’aquests quatre anys a l’Ajuntament, hem detectat certs comentaris en obert de caire xenòfob. Són comentaris en contextos molt puntuals. No és generalitzat. Però cal conscienciar als nostres polítics que no es poden produir.

Racisme generalitzat.

R: Exacte. I sovint la gent barreja les coses amb tot el que està passant amb el procés. El racisme no té res a veure amb la política. No estem en contra dels espanyols. Estem en contra del feixisme, i de feixisme n’hi ha a tot arreu: a Catalunya, Espanya, França i el Japó.

I a peu de carrer, també es detecta aquest racisme estructural?

J: Sí, i és difícil trencar les barreres que provoca. Però, com no ha d’existir? Tenim una llei d’estrangeria que és racista.

R: Cal lluitar-hi en tots els sectors. A Gironella només fa 4 anys que hi ha escoles d’adults per aprendre català.

Calen més hores.

L: No només calen més hores. També cal generar la necessitat. La societat d’acollida no és capaç de generar-la per culpa dels prejudicis, i això és un repte important que tenim.

R: Jo m’hi he trobat més d’una vegada. Parlo el català perfectament des de fa anys, però entro en una botiga i em parlen en castellà perquè veuen que tinc el color de pell més fosc.

I com reacciones?

R: M’indigna i m’enfurisma. Per què ho fan? Tot són prejudicis, i ens fan molt mal.

Suposo que el fet de sortir al carrer i relacionar-te era un problema al principi, però des de fa temps ja no ho és.

R: Al principi tots tenim por. No és que no ens vulguem integrar. És que tenim por de no entendre el que ens diuen. Quan superem aquesta por, sortim. I quan sortim, ens trobem amb els prejudicis.

S’ha aconseguit algun progrés concret en aquesta lluita?

L: Hi ha petits canvis que són esperançadors. Aquest març vam participar en la vaga feminista amb una xerrada de la Fatiha El Mouali al Casal Cívic. Entre les dones que havien organitzat la vaga no n’hi havia cap d’immigrant. A la xerrada, es van conèixer, i la setmana següent es van posar a treballar juntes.

Abans que es creés UCFR, qui portava la batuta de la lluita contra el racisme?

L: D’entrada, no ens agradar fer bandera de ser qui encapçala aquesta lluita. Nosaltres som un moviment transversal que vol aglutinar moltes entitats. Abans, si hi havia una amença concreta que afectava un col·lectiu, era el propi col·lectiu qui agafava la veu cantant. Per exemple, quan hi va haver l’agressió a La General, va ser el col·lectiu LGTBI, però en altres ocasions també hi ha hagut l’esquerra independentista.

Quin és el perfil de simpatitzants que teniu?

R: Hi ha de tot. A les assemblees hi ha molts joves, però a les xerrades ve gent d’edats i sectors molt diversos.

J: Estem sorpresos perquè el moviment ha tingut molt bona rebuda en poc temps. En aquelles activitats que hem organitzat -que no són moltes de moment- hem omplert sales, i en algunes d’elles no ens ho esperàvem ni de bon tros.

Fa uns dies hi va haver una alerta ultra a Berga. Com vau reaccionar?

J: Vam rebre l’avís i en un primer moment ens va generar molts dubtes. No sabíem si era real. El cas és que vam convocar la població per plantar-hi cara a la plaça de Sant Pere, que era el punt on semblava que havien quedat. Ho vam fer a través de les xarxes i amb molt poc temps, però vam acabar sent una cinquantena de persones. Al final, va resultar ser un fake.

I quins projectes teniu de cara al futur?

L: Tenim diferents línies d’acció. No tot són xerrades i conferències. Ara començarem a impulsar dinars sense fronteres amb l’Ateneu Llibertari. L’objectiu és adreçar-los a les persones sol·licitants d’asil i, com el seu nom indica, són “sense fronteres” de manera que els obrim a tota la gent de Berga. Seran oportunitats d’or per enfortir la cohesió social i volem consolidar-les en el calendari dels berguedans.

acollida feixisme integració Jordi Niubó Laura Ribera racisme Rim Fakher UCFR Berguedà

Comentaris