Quina és la farmàcia amb més aparcament de Berga?

Emporta’t a casa la pintura del Centenari de l’Iñaki Otaola

quadre otaola 2

Com funciona?

Ja pots enviar la teva oferta per aconseguir el quadre d’Iñaki Otaola que il·lustra la portada de la revista Aquí Berguedà amb l’especial sobre el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. El quadre està pintat sobre una superfície de fusta de 30 cm de costat. Els beneficis que se n’obtinguin es donaran íntegrament a la comissió del Centenari. 

Només has d’omplir el formulari que trobaràs aquí al costat amb la teva proposta i, tot seguit, et confirmarem la teva participació. Tens temps fins al dilluns 29 d’agost a les 12 del migdia!

L’oferta més alta ha estat de 222,00 €!

La subhasta s’ha acabat, gràcies per participar!



		
Iñaki Otaola

El pintor: Iñaki Otaola

Ser nét del millor paisatgista que ha tingut el Berguedà és, com a mínim, un ham per a l’art. I l’Iñaki hi ha picat.
Iñaki Otaola (Berga, 1985, inakiotaola.com) és nét del pintor Ramon Calonge i va créixer envoltat d’olis i teles. La vocació per la pintura li hauria pogut aparèixer gairebé com les primeres dents. Però va trigar una mica més: va fer falta que s’ensorrés una altra vocació, la de publicista, perquè emergís la dels pinzells.
L’Iñaki va estudiar Publicitat i va començar a treballar com a creatiu. Però, de seguida, van aparèixer les frustracions. “És un món ple de pressions i passa sovint que les millors idees no s’acaben duent a terme, perquè s’imposa el criteri del client”, explica.
La pintura va ser la teràpia. Va deixar l’agència de publicitat, es va instal·lar de nou a Berga i va començar a pintar. Primer, una sèrie de cares típiques del litoral mediterrani: un mariner, una iaia banyista, un nen que juga amb una pala de tennis i un submarinista amb un salvavides.La fauna marina li va definir l’estil: retrats, colors vius i un punt de sornegueria inquietant, que deixava l’espectador amb mig somriure murri i mitja cara d’interrogant.
“Ara em trobo en un canvi de cicle. Estic experimentant amb mides més petites, com si els quadres fossin petites joies que et pots endur posades, i amb suports de fusta”, explica. Les cares han anat desapareixent per donar pas als objectes. “Però són objectes que diuen molt de les persones. He fet, per exemple, una sèrie de cadires, perquè, de cadires, cadascú té la seva: no és igual la d’un pagès que la d’un arquitecte”. I, al final, la cadira acaba sent un retrat íntim.
Les persones, segons les coses. La verge, segons la corona. Atents, aquest és l’Iñaki que ve.

iñaki-otaola-queralt-2016-quadre-aqui-bergueda-web