Més de 320 persones de Berga obtindran un dels ajuts de la Llei de dependència

A Berga, 323 persones es beneficiaran dels ajuts de la Llei de dependència, dirigits a persones que necessiten algun tipus d’atenció, ajuda o cura. Aquestes 323 sol·licituds estan en procés de valoració per poder determinar quins diners podrà rebre cada persona, en funció del grau de dependència. Una Llei de dependència que ja arriba amb retard i que segons la regidora de l’Àrea Social de l’Ajuntament de Berga, Maribel Iglesias, els ajuntaments paguen les conseqüències de què les coses “no s’estiguin fent ben fetes ni es compleixen els terminis”, ha dit. Ha comentat que la Llei de dependència és bona però que no cobreix les expectatives perquè es troben amb molts problemes. Per exemple, problemes burocràtics, ha explicat, pels canvis continus de les directrius. Tràmits que s’encallen perquè se’ls diu que no ha de signar els papers el cuidador sinó el malalt, entre d’altres problemes.
Tot plegat fa que per una banda, els afectats passin molt temps sense cobrar, i per altra banda, que hi hagi moltes més visites a Serveis Socials. I a Berga també es troben amb aquest problema: un augment dels serveis però no pas –segons s’ha queixat Maribel Iglesias- més pressupost per augmentar la plantilla de Serveis Socials. A més, ha dit , han crescut les ajudes a domicili i en aquests moments és l’Ajuntament qui es fa càrrec del cost.
Tot i els sobreesforç que representa per l’Ajuntament de Berga, Maribel Iglesias confia que sigui una bona ajuda per a tots aquells que l’han sol·licitada. Un cop s’hagin estudiat les 323 sol·licituds que s’han tramitat des de Serveis Socials de Berga es donarà a les persones que ho necessiten l’ajuda més adequada. Un percentatge molt elevat d’aquest ajuts de la Llei de dependència però, acaben sent per a un familiar, és a dir, un familiar de la persona dependent és en molts casos qui l’atén i qui se’n fa càrrec, no pas un professional. Moltes famílies acaben assumint el rol de cuidador no professional.
Iglesias ha dit que és un dels punts deficitaris d’una Llei de dependència que ha defenit “bona en essència però no ben pensada del tot”.