Malestar profund entre els municipis afectats pel temporal de Corpus al Berguedà. Durant els dies posteriors a la rierada, els van traslladar que la retirada dels arbres acumulats a la llera era competència de l’Agència Catalana de l’Aigua, mentre que ells s’havien d’ocupar de la reparació dels ponts. Consideren que ells han fet els deures i ja estan assumint la reparació de ponts, amb el suport de la Diputació, però que l’ACA s’ha quedat molt lluny de complir amb la seva responsabilitat.
Aquest dimecres, les alcaldies de tota la comarca es van reunir al Local Social de Santa Maria de Merlès per tractar temes d’interès comú. El president del Consell, Moisès Masanas, va decidir fer la trobada a Merlès per donar visibilitat als municipis afectats per les rierades de Corpus. I l’alcaldessa del municipi, Sara Costa, va ser l’encarregada de llegir un manifest, al final de la reunió, en què els municipis afectats es queixaven de la feina de l’ACA en la restitució del medi natural després del desastre.
A banda de l’alcaldessa de Santa Maria de Merlès, també signen el manifest les vares de Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet, Castell de l’Areny, la Nou de Berguedà, Borredà, Vilada, Berga, la Quar, Sagàs i Puig-reig. I, de fet, tots els alcaldes presents a la trobada a Merlès es van avenir a donar suport als pobles afectats, malgrat no tenir desperfectes en el seu terme.
Una feina “insuficient” i un risc creixent
“La retirada dels arbres i les restes vegetals per part de l’ACA ha estat clarament insuficient. Només s’ha actuat puntualment sobre alguns exemplars de grans dimensions, mentre que la major part de la llera continua plena de troncs, branques i restes vegetals que dificulten el pas de l’aigua, degraden l’entorn i representen un risc evident”, apunten les alcaldies en el manifest.
De fet, remarquen que la zona ha passat d’un extrem a l’altre: primer, van patir les rierades provocades pels ruixats; i ara pateixen pel risc d’incendi. I consideren que la deixadesa en l’entorn de la riera incrementen encara més el risc d’incendi: “La vegetació està rebrotant entre totes les restes, fet que encara farà més difícil i costosa la seva retirada, si no s’actua amb celeritat”.
Les actuacions executades fins ara per part de l’ACA —retreuen— han estat “de mínims en algunes zones i completament inexistents en d’altres”.
Una millora de la gestió
El manifest també recrimina que la zona no estava preparada per un episodi així i reclamen que es faci “una gestió molt més efectiva de les lleres dels rius per evitar que es repeteixin situacions com les viscudes”. En aquesta línia, exigeixen que, o bé ho assumeixi l’ACA, o bé que estableixi mecanismes que permetin a ajuntaments i propietaris fer-ne el manteniment sense traves administratives i reduint els terminis d’autorització.
Consideren que cal “establir un programa de manteniment continuat de les lleres, amb actuacions preventives periòdiques que redueixin els riscos, preservin el bon estat dels espais fluvials i evitin que els episodis meteorològics extrems tinguin unes conseqüències tan greus”.
D’altra banda, apunten que la rierada va deixar grans acumulacions de troncs i arbres als marges i en punts crítics, i que tot plegat representa un risc davant nous episodis de pluges intenses. En aquest sentit, matisen que no volen “convertir les rieres en canals sense vegetació” i que són conscients del “valor ambiental dels ecosistemes fluvials”, però exigeixen “una gestió responsable que garanteixi la seguretat i la funcionalitat de les lleres”.
