«Olor de colònia» de la berguedana Sílvia Alcàntara, nou premi Amat-Piniella

“Olor de colònia” de Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) ha estat la guanyadora del desè Premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la històrica que, per quart any, es concedeix a una obra publicada. És un nou èxit per a la primera novel·la de la berguedana Sílvia Alcàntara que amb la seva primera obra publicada, on retrata la vida en una colònia tèxtil als anys cinquanta i seixanta, ha aconseguit un gran nombre de vendes però també el reconeixement i el prestigi que donen els premis. Ahir al vespre, en l’acte de lliurament del premi que es va fer a la sala petita del Kursaal de Manresa, Alcàntara no podia amagar la seva satisfacció. L’escriptora va explicar com va començat a escriure, assegura, que la història no té cap secret: “Només és la història d’una dona que, un dia, l’obstinació la va portar a aprendre la seva llengua, que li havien negat durant tants anys. És senzillament un amor per aquesta llengua i aquest país”.
El premi Amat-Piniella és convocat per Òmnium Cultural al Bages, l’Ajuntament de Manresa, la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters de Barcelona i l’Associació Memòria i Història de Manresa. El jurat ha escollit la vencedora d’entre quatre finalistes. Les obres que competien amb “Olor de colònia” són “La família del meu pare”, de Lolita Bosch; “La represa. Memòria personal, crònica d’una generació”, d’Albert Manent i “D’Europa a Amèrica. Dietari d’exili 1941-1945”, de Jaume Miravitlles. El president d’Òmnium al Bages, Jaume Puig, va destacar la qualitat de les obres finalistes, per la qual cosa el jurat ha tingut una decisió “difícil”.
En les sis primeres convocatòries d’aquest guardó es va premiar novel·les inèdites. A partir de la setena edició, es van introduir alguns canvis amb la intenció de rellançar-lo i millorar-ne la repercussió. En la nova modalitat del premi han estat guardonades les novel·les “Terres de lloguer”, d’Antoni Pladevall (2007), “Confessió general”, de Joan Garrabou (2008) i “La noia del ball”, de Jordi Coca (2009).

Foto: Maria Alba Riu/INTRA-ACN