El nou nomenclàtor de topònims inclou per primera vegada la transcripció fonètica dels municipis catalans

Berga i no “Bèrga” (amb e oberta) i “Purreig” i no pas Puig-reig. Al Berguedà ningú dubta sobre com s’han de dir aquests dos noms de municipis, però l’experiència ens demostra que fora de la comarca no està tan clar quina és la pronúncia correcta.Ara, aquest problema ja té solució. El nou nomenclàtor de topònims de Catalunya, elaborat per la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), inclou per primera vegada la transcripció fonètica dels nuclis de població.
Es tracta d’una eina que era necessària per deixar clar com hem de dir aquells noms en què amb la grafia ordinària no queda clar quina és la pronuncia, sobretot quan ens trobem amb vocals tòniques que no s’han d’accentuar i que, per tant no sabem, si és una vocal oberta o tancada, com passa amb el nom de Berga. Hi ha altres casos paradigmàtics com el de Flix, que molts pronuncien “Flics”, el de Vall-llobrega (i no Vall-llòbrega) o Santa Perpètuca de Mogoda (que per alguns és “muguda”).
En una entrevista al programa “Berguedà Nit” de Ràdio Berga Josep Morán, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha explicat que el nou nomenclàtor recull fins a 52.700 topònims, dels quals uns 18.000 inclouen també la transcripció fonètica. Es tracta dels municipis o nuclis de població més representatius o que s’ha cregut que tenen una toponímia susceptible de tenir un ús social ampli.
Un volum que pot ser molt útil, per exemple, per periodistes, però també per al públic en general, així com moltes institucions i ajuntaments. La tasca d’ampliació d’aquest nou volum ha durat quatre anys i a més de la transcripció fonètica també s’ha millorat la cartografia, incloent un mapa per a cada municipi amb la localització dels topònims. A més, properament, a través d’Internet es podrà escoltar la pronúncia de cada un d’aquests topònims.

X