El Berguedà té una altra campiona de qui sentir-se orgullós: Núria Picas. Diumenge passat es va proclamar campiona del món d’ultra trail, guanyant la Cursa dels Templers. Abans, però, aquesta mateixa temporada, ja havia batut el seu rècord personal a l’ultramarató d’Els Cavalls del Vent, la prova de casa, i als Sky Games, les olimpíades d’aquesta especialitat, va ser la millor en tres proves (marató, bicicleta i la combinada general). Un palmarès excel•lent, per a una atleta que fa tot just tres anys que va optar per competir a totes en curses de muntanya, bombera de professió, mare de bessons des de fa un any i mig i que avui compleix els 36 anys.
Picas, manresana establerta al Berguedà, ha passat avui per Ràdio Berga i en una àmplia entrevista ha parlat de la seva trajectòria esportiva, de la feina, la família i també del futur que vol per Catalunya. Ha fet una gran temporada esportiva li ha donat la repercussió mediàtica que no havia tingut fins ara. I és que aquest ha estat l’any en què ha explotat tot el seu potencial. Córrer li permet entrenar-se amb amics, conèixer món i diferents països. Això la manté “contenta i motivada”. El seu únic objectiu és “sortir a córrer i gaudir”. Assegura que no li agrada especular, que quan corre només vol donar el millor, gaudir de l’esport i de la natura.
Està clar, però, que per ser la millor del món en curses de muntanya, la preparació no és gens fàcil.
Les curses, remarca, són “molt dures física i psicològicament”. Entrena (el seu preparador és l’avianès Pau Bartoló) sis dies a la setmana, fent dues o tres hores de cursa per muntanya i almenys dues hores més de bicicleta de carretera. Assegura que no és de les que més entrena i tampoc segueix una dieta estricta, tot i que sí “amb sentit comú”. És el dia a dia d’entrenaments, que li permet tenir el to físic necessari per aguantar hores i hores de cursa, per això –diu– moltes vegades la part més complicada és la psicològica.
Quan arriben els moments de flaquesa mental pensa “en coses boniques”, en la família i els amics “que saps que et donen suport”. El “coco” diu Picas, a vegades “ho és tot”, tot i així, assegura que no fa cap preparació psicològica especial, “no sabria com”, però reconeix que potser sí “que suportem el patiment una mica més que l’altra gent”. Límits? No li agrada parlar-ne, “tothom en té” i ja està.
Ara després de la seva millor temporada a l’elit de l’ultra trail, li toca descansar, tot i que encara li espera un últim regal, l’Everest Trail Rails, on participarà d’aquí a deu dies. Això sí, de tornada, descans absolut fins al desembre.
Els resultats esportius li han arribat després de molt esforç, com també després de molt esforç una dona aconsegueix ser bombera. Fa sis anys que s’hi dedica, i més de dos anys que treballa al parc de Berga. Una professió que l’omple perquè li agrada estar “al servei de la gent” i la qual no es planteja deixar per dedicar-se en exclusiva a l’esport. Les curses de muntanya i el parc de bombers són dos mons, on els homes són clara majoria, tot i que, segons Núria Picas, això ja ha començat a canviar.
Aquesta manresana assegura que la seva adaptació al Berguedà és molt bona. I és que la comarca és, segons ella, “perfecte, ideal, la millor sens dubte” per entrenar-se i doi, rotunda, que “ho dec tot al Berguedà” perquè només surt de casa ja hi té la muntanya per començar a córrer. Per això no es veu “vivint enlloc més”.
Els èxits esportius l’han fet protagonitzar molts titulars però també el seu independentisme obertament reconegut. No hi ha línia de meta que no creui amb l’estelada, tot i que al podi dels Sky Games i va haver de pujar sense la bandera. No vol fer política, però no per això vol deixar passar l’oportunitat de fer sentir la seva reivindicació a favor d’una Catalunya independent.
