A Montmajor, alguns veïns recorden veure la Judit Pujols jugant a fer tocs amb la pilota pel camí entre el centre del poble i la zona del camp de futbol. Tothom tenia clar que la seva història era especial.
Un dels artífexs de l’inici de la seva carrera va ser en Sergi Torrabadella. Va ser el seu entrenador a l’equip de l’escola de Montmajor i, després, també al CE Berga, on va militar fins quan ja anava a l’institut. Va ser aleshores quan va decidir fer el salt al Barça, que la seguia des de feia anys.
A Can Barça es va consagrar com un dels grans talents de la Masia. Va anar avançant etapes fins que va arribar a estar en dinàmica del primer equip, a la vegada que era una peça fonamental del filial.
L’any següent, fa dues temporades, va fitxar pel Wolfsburg alemany. És un dels gegants del futbol europeu i hi ha jugat una temporada, fins a aquest estiu. Ara, ha fitxat per la Union Berlín, un dels equips amb més projecció de la Bundesliga alemanya.
Comences a jugar a futbol en un moment en què el futbol femení era molt més minoritari que ara.
Recordo jugar al pati de l’escola. Pràcticament tot eren nens. Després es va crear l’extraescolar de futbol a Montmajor. Entrenàvem un cop per setmana i, de tant en tant, fèiem partits contra l’Escola d’Avià i l’Escola Sant Joan. I al cap d’un temps, el Sergi em va proposar d’anar a jugar al Berga, on ell també entrenava. Ho va posar molt fàcil: ell em portava als entrenaments.
I en quin moment arriba el Barça?
Vaig fer proves en altres equips, però el Barça va ser qui va mostrar un interès més gran i hi anava sovint a fer entrenaments. Era molt petita i ens van recomanar que seguís uns anys més a Berga perquè la situació i la logística era complicada.
Què vols dir?
Havia de baixar gairebé cada dia a Barcelona. No volien que em cremés amb tants viatges. Em van dir que el nivell el tenia i que això no canviaria. I vam fer bé perquè va arribar el moment idoni i vaig fitxar per ells.
Anaves a l’institut, encara. Recordes com ho portaves?
Bastant bé. Per qui va ser més difícil va ser per al meu pare, que em baixava i l’endemà havia d’anar a treballar. Però a casa sempre m’han fet molt costat i van apostar-hi perquè em feia molta il·lusió.
I hi ha un moment que dius: “Ei, això va de debò. Puc ser futbolista professional i viure d’això”?
Això ve més tard. Al principi tot era il·lusió. Potser quan estava consolidada al Barça B i a les inferiors de la selecció… Però en el fons va ser tot molt ràpid.
I, després, fitxes pel Wolfsburg. Per què Alemanya?
Va ser complicat perquè és un canvi de vida molt gran. Passes d’estar a tocar de casa a anar pràcticament a l’altra punta d’Europa. Però vaig rebre diverses ofertes i crec que a Alemanya ara mateix hi ha una lliga més competitiva que l’espanyola.
Hi has estat un any, a Wolfsburg. Com ha anat?
Hi ha hagut coses bones i altres més complicades. He conegut una nova cultura i una nova manera de jugar a futbol. A més, era la primera vegada que he estat sola fora de casa, he hagut d’aprendre un idioma nou, he millorat el meu anglès i m’he hagut d’exigir l’adaptació.
Dius que és diferent el futbol a Alemanya. En què?
És un futbol més físic, més directe. Venia d’un lloc on la tècnica es valorava molt. I per a mi també és important aportar al meu equip tot el que vaig aprendre al Barça. És una realitat que poques jugadores tenen la formació que he rebut jo a Barcelona i això es valora molt.
I el futbol es viu diferent?
Depèn d’on jugues. A Berlín, la grada és espectacular. Es passen 90 minuts cridant i animant, tant si el partit va bé com si no, i ve moltíssima gent a l’estadi. Però, això, evidentment, no tots els clubs ho tenen.
Què et va fer decidir per la Union Berlín?
És un club amb un projecte molt gran, que està invertint moltíssim en el futbol femení. Necessitava un lloc on tenir més regularitat. Evidentment, això no ho pots saber fins que hi ets, però a priori ha d’anar bé.
De moment, hi has trobat el que t’esperaves?
Va ser un canvi d’un dia per l’altre. No vaig tenir gaire temps per pensar. Era l’últim dia de mercat i em van dir que els clubs s’havien posat d’acord. Vaig haver de fer les maletes de pressa i anar cap a Berlín, i encara estic aterrant. Però des del primer moment, m’han tractat molt bé i m’han posat les coses molt fàcils.
Estudies?
Sí, estic fent Administració i Direcció d’Empreses a distància. Porto dos anys i mig, i la idea és seguir estudiant durant els meus anys de carrera. M’agrada tenir alguna cosa a part del futbol en què passar el meu temps i aprendre altres coses.
Has pensat gaire en el que vindrà, d’aquí a molts anys, quan et retiris?
La veritat és que no. Sí que m’agradaria tornar a casa, perquè és on millor s’està. M’agrada ser a prop de la família i els amics, però encara tinc anys per decidir.
Què creus que és el que t’ha portat a ser futbolista?
La mentalitat és molt important, perquè passes per moments de tota mena. És important tocar de peus a terra quan les coses van bé, però també no rendir-te quan no jugues o tens pocs minuts. De tot se n’aprèn.
Quan eres petita, jugaves en equips on pràcticament eres l’única nena. Ara, al Berguedà, hi ha diversos clubs que aposten pel femení. Quin consell donaries a les nenes que comencen ara?
Que gaudeixin. Perquè, si no s’ho passen bé, no cal fer-ho. Ara el futbol femení va bé, creix, i tens referents a l’abast amb qui emmirallar-te. Que treballin, si els agrada, perquè, sí, és possible arribar a ser futbolista.
