L’escriptor Jordi Cussà guanya el Premi a la Cultura de Berga

Berga concedeix enguany el seu màxim guardó cultural a l’escriptor, dramaturg i traductor Jordi Cussà (Berga, 1961). Un premi que es tria a partir de les propostes que els ciutadans, a través de les entitats, fan a l’Ajuntament. Cussà, amb vuit novel•les publicades i diverses obres de teatre, contes i poemes, compta amb una sòlida carrera, que ara obté el reconeixement dels veïns de Berga.
En una entrevista al programa Berguedà Matí de Ràdio Berga, Cussà ha explicat que sempre s’ha vist com “un ‘bicho’ molt contracultural i molt apartat de les institucions oficials”. Això sí, es mostra agraït i il•lusionat per aquest premi que –diu– fa extensiu “als companys d’Anònim Teatre”, el grup de teatre amateur que va fundar al 1978 i que ha portat a dalt de l’escenari algunes de les seves obres. El teatre és el gènere amb el qual gaudeix més. I és que –recorda– “escriure una novel•la és un treball solitari, que dura molt i fa patir molt”.
La literatura és el que fins avui li ha donat major reconeixement per part de crítica i públic. Després de superar la seva addicció a les drogues, ‘Cavalls Salvatges’, novel•la amb molts elements autobiogràfics publicada l’any 2000, va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Les seves altres novel•les publicades són: ‘La serp’, ‘L’alfil sacrificat’, ‘Apocalipsi de butxaca’, ‘La novel•la de les ànimes’, ‘Clara i les ombres’, ‘El noi de Sarajevo’ i ‘A reveure Espanya’. A més també ha publicat ‘Contes d’Onada i Tornada” i “Contes del bé i del mal’, el seu primer llibre sobre Patum. Són els principals títols de Jordi Cussà, que recorda com de ben petit, als 12 anys, ja frissava per poder escriure i mentre els seus companys jugaven a futbol ell aprofitava els divendres a la tarda en què no hi havia escola per escriure una novel•la amb una antiga màquina d’escriure.
Els últims guanyadors del Premi a la Cultura de Berga han estat la presidenta de La Farsa, Montserrat Minoves (2011), el pintor Joan Ferrer (2010), la historiadora Dolors Santandreu (2009), l’historiador Josep Noguera (2008) i el filòsof Quim Sala (2007).