La comunitat islàmica, també la del Berguedà que és nombrosa, comença avui el Ramadà. Es porta a la pràctica el dejuni o ‘sawm’, que significa l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida a la posta de sol. Se celebra per recordar que va ser durant aquest mes que es va revelar l’Alcorà.
El ramadà és el novè mes del calendari islàmic, que està sincronitzat amb la lluna i que es divideix en dotze mesos de 29 o 30 dies. En total, un any islàmic comprèn 354 o 355 dies, depenent de l’any. Per això, cada any el Ramadà avança uns dies respecte al calendari gregorià, que és més llarg i té 365 o 366 dies. En teoria, el ramadà comença l’endemà del dia 29 o 30 del mes de ‘xabaan’, però també cal que es doni la condició de poder “veure amb l’ull nu la lluna nova”. La importància de poder veure la lluna per iniciar el ramadà recau en el fet que, en el calendari islàmic, els dies comencen i finalitzen quan es pon el sol i desapareix el darrer raig de llum. D’aquí que cada any existeixi certa incertesa de quin dia serà l’inici del Ramadà.
Les persones que volen practicar el dejuni s’han d’abstenir de menjar, beure, practicar relacions sexuals, fumar o maquillar-se fins al vespre. Estan dispensades de fer el dejuni les persones malaltes, els nens, els ancians, les dones durant la menstruació, les embarassades i les lactants.
Un dels moments més esperats i celebrats es l’àpat del vespre, o ‘l’iftar’, en què es trenca el dejuni un cop el sol es pon. Les famílies es troben, mengen i conversen en llarguíssimes sobretaules i algunes passejades nocturnes que faciliten les digestions tot prenent la fresca.
El període de dejuni és, alhora, un temps de sacrifici que propicia la reflexió, el recolliment i la introspecció, així com un aprofundiment en el coneixement de la pròpia religió. De fet, el ramadà és en sí un mes de germanor, com ho és el Nadal.
