Festa Major de Gironella 2019

Empreses

Joan Maria Sala (Delícies del Berguedà): “Venem al Majestic o al Vela, però sembla que pel Berguedà no som prou bons”

Joan Maria Sala (Delícies del Berguedà): “Venem al Majestic o al Vela, però sembla que pel Berguedà no som prou bons”
Sala, a la fàbrica de Delícies del Berguedà, a Cercs. RICARD CODINA

Joan Maria Sala ho ha deixat tot per crear una empresa que doni feina a nois i noies amb patologia dual, és a dir, treballadors que pateixin un transtorn mental i, a banda, una addicció al consum de substàncies. El seu fill, de 30 anys, va ser diagnosticat i això li va permetre descobrir un món ple de traves i obstacles.

És enginyer i va deixar la seva feina per fundar Delícies del Berguedà, una marca de iogurts que dona feina a persones amb patologia dual. La fàbrica és al Centre d’Empreses de Cercs i, de moment, ocupa a cinc persones.

Vius a Sant Cugat. Per què has muntat l’empresa al Berguedà?

El meu fill va estar ingressat a Valldaura. Llavors vaig descobrir la comarca i vaig creure que era un bon lloc per desenvolupar-hi el projecte.

Per què iogurts?

Són immediats. Els fem al matí i a la tarda ja són al punt de venda. Els nanos necessiten veure el resultat del seu esforç aviat. A més, són fets amb productes d’aquí perquè la zona té un potencial enorme en el sector agroalimentari.

Hi treballa el teu fill?

No. Ell no pot. Necessita feines més exteriors, d’esforç físic. Aquesta feina és per gent força autònoma però sense experiència en el món laboral, que necessitin estabilitat i uns horaris fixes.

Vas fer l’empresa pensant en ell?

No. El problema no és només a casa meva. És de tota la societat. Hi ha molts nanos amb patologia dual que no poden superar-la perquè la societat els aboca al fracàs. Superen el tractament i intenten entrar al món laboral però no poden i es van desmoralitzant. El seu destí és la presó o el cementiri. I nosaltres som aquí per evitar-ho.

Quants treballadors té l’empresa?

Cinc. El Dani, que és el tècnic que està pendent que els nanos estiguin bé. L’Àngel, que fa de repartidor. El Roger, que treballa a la fàbrica. La Maria, que de moment fa pràctiques però, si tot va bé, a la tardor li farem contracte. I el Marcos, que probablement és el gran èxit de l’empresa: ha acabat el seu procés d’inserció però ens l’hem quedat. S’ho mereix.

I quants iogurts feu?

Uns 18.000 per setmana.

I aquests iogurts on van a parar?

El 95%, fora del Berguedà.

I això, com s’explica?

És difícil. Distribuïm a Barcelona i la gent ens compra perquè veu en nosaltres un producte de qualitat, natural i de proximitat.

I, a més, sou una empresa social.

Sí, però això és secundari. La gent no ens compra pel que som, sinó pel que oferim. I el que oferim és bo.

I al Berguedà què passa?

Primer de tot, que som més cars que Danone. És evident que ho hem de ser, no? Però també hi ha un problema, i és que no sabem valorar el que fem a casa. Distribueixo a grans hotels com el Majestic, el Palace o el Catalonia, però resulta que pel Berguedà no sóc prou bo.

I com s’obren les portes de clients tan potents?

La majoria, per contactes. Però hem picat molta pedra. La llista de distribució és gran, però encara ho és més la llista de llocs on he trucat mil cops però encara no compren.

Trobes a faltar ajuda per part de les institucions?

Sí. Com a empresa d’inserció, rebem ajudes de la Generalitat però també ens fem un fart d’omplir paperassa i passar tràmits. Si en comptes de tanta burocràcia, la Generalitat s’impliqués de veritat en les empreses socials i fomentés el consum de productes, tots aniríem millor.

I com es fa això?

Hospitals, escoles, residències… Són centres públics i no hi som prou. I al Berguedà, a diferència d’altres comarques, passa exactament això. Calen campanyes de foment del consum de productes del territori, i més si són d’una empresa social.

Hi ha exemples en altres comarques?

Sí, i veïnes! Els consells comarcals de la Cerdanya i l’Alt Urgell van aconseguir que les escoles de la seva comarca compressin iogurts de la zona. Quan es va anunciar, ho vaig fer arribar al Consell Comarcal del Berguedà. Encara deu ser tot al mateix calaix.

A quantes escoles del Berguedà distribuiu?

A dues. Olvan i Avià. A la resta no els interessa perquè la competència és més barata… I menys natural! Amb alguns m’hi he barallat i tot.

Ah si?

Sí, responsables de menjadors bàsicament. Una em va dir que els nens estaven acostumats a la Danone i que ja els funcionava bé. Jo li vaig dir que pensava que a les escoles s’ensenyava a menjar i em va dir que no, que per això ja hi ha els pares.

I amb les escoles de fora, hi ha més èxit?

I tant! Mira, per exemple, tinc un client que cada setmana em reparteix 3.500 iogurts a les seves escoles.

Curiós. Un producte de proximitat que atrau més a la llunyania que a la proximitat.

Exacte. Ara mateix faig 18.000 iogurts cada setmana i el meu objectiu és superar els 30.000. Sense ell suport de les institucions, és difícil. Diners, no, eh? Jo no en vull de diners. Vull sensibilització.

Què passarà si arribes als 30.000 iogurts setmanals?

Que l’empresa podrà passar a la segona fase, que és el gran objectiu final de tot aquest projecte.

I quin és?

Crear un centre de vida. Volem buscar una masia al Berguedà i tenir-hi residència per a casos crònics, agricultura, ramaderia ecològica, restauració… Un lloc on es pugui viure i reinserir-se.

Al Berguedà hi ha una pila d’agents implicats en la salut mental.

Massa i tot.

Què vols dir?

Que molts cops hi ha duplicitat de serveis i, en casos com la salut mental cal anar tots a una. Les institucions crec que hi són per coordinar aquestes coses i liderar-les.

Un dels principals actors en aquesta lluita és Grup Horitzó.

Estem en contacte permanent i hi ha molt bona relació. Precisament per evitar aquesta duplicitat de serveis.

Com es lluita contra l’estigma?

No donant-li l’esquena. Tenim un problema greu com a societat i molts prefereixen mirar cap a una altra banda. No pot ser.

Delícies del Berguedà Entrevista iogurts Joan Maria Sala

Comentaris