La Marta Marmi té 25 anys, és nascuda a Avià i va estar en contacte amb una persona que, hores més tard, va donar positiu en coronavirus. La Marta és infermera i des de dilluns que no surt de casa per recomanació del seu hospital. En saber que hauria de passar dues setmanes aïllada, van sorgir-li mil dubtes i angoixes: “Havia estat en contacte amb moltes persones: tinc parella, havia estat amb amics, no tinc cap pis per mi sola…”. Dubtes que, per sort, van quedar resolts en pocs minuts.
“Fins que no es demostri el contrari soc una persona sana. Puc continuar vivint amb qui visc, anant amb compte, això sí”, explica. Fa cinc dies que no surt de casa i no té cap símptoma d’estar contagiada. Ara bé, en aquests cinc dies la restricció d’aïllament a tot l’Estat ha augmentat i ella s’hi ha adaptat: “Des de fa uns dies, tinc la meva habitació, el meu lavabo, em donen menjar i intentem guardar molt les distàncies”.
L’únic que ha de fer durant 14 dies és mirar-se la temperatura dos cops al dia. “El més difícil és buscar coses per distreure’m”, confessa. Si en aquests 14 dies d’aïllament nota algun símptoma, ha de trucar al 061 i els metges li vindran a fer la prova del coronavirus a casa. Si en aquests 14 dies tot segueix igual, al quinzè s’haurà de reincorporar a la feina.
Per ella, “l’aïllament no és més que una qüestió de responsabilitat”. Coneixedora de la realitat als centres sanitaris, recalca que “és essencial no saturar el sistema, i això passa per moure’ns el mínim”. I afegeix que “la gent creu que hi ha més mans que mai per afrontar la situació, i és just el contrari: cada vegada som més persones les que, com jo, ens hem de quedar a casa per prevenció”.
En aquest sentit, la berguedana –que reitera que no és “experta en res”- recorda que “hi ha molta gent fràgil que s’ha de poder atendre en condicions; i, sobretot, moltes altres malalties, a banda del coronavirus, que no deixen de ser importants”. Per tot això, diu, “és molt important el paper de tothom: les mesures aplicades des del govern són encertades, és vital aplanar la corba del coronavirus, i això passa per seguir estrictament les mesures”.
Amb tot, reconeix que “és un virus desconegut i això crea una histèria, una por i una ansietat difícil de controlar per a molts”. Però recalca que “és més trasbalsador tot el que comporta el virus (mesures d’aïllament, prevenció, etc.) que no pas el virus en si”. Tot plegat, reflexionat des de la seva habitació, amb mil hores per pensar i mil motius per avorrir-se, però convençuda que no hi ha alternativa: el remei passa per la responsabilitat individual.
