Terranova CNC 50

Berga, Cultura

Mig segle des de l’any en què Berga va convertir-se en l’epicentre de la cultura catalana

Mig segle des de l’any en què Berga va convertir-se en l’epicentre de la cultura catalana
Imatge dels actes de Berga com a Ciutat Pubilla de la Sardana. CEDIDA

Aquest cap de setmana fa 50 anys dels actes centrals de Berga com a Ciutat Pubilla de la Sardana. El 18 i 19 d’abril del 1970 la ciutat es va convertir en la capital del món sardanista. S’hi van aplegar colles d’arreu del país i d’aquell cap de setmana en van sortir coses com el tema ‘Berga Ciutat Pubilla’, que a dia d’avui encara sona en aplecs d’arreu del país.

L’any 70 la dictadura franquista tombava la majoria de mostres culturals catalanes. En aquest escenari, la sardana era una de les poques activitats que es permetien. “S’havien de demanar molts permisos i no era fàcil, però s’acabava permetent”, ha recordat Pere Artigas a l’Aquí Berguedà, cinquanta anys després.

Des de 1960 i fins el 2011, l’Obra del Ballet Popular nomenava una població catalana com a Ciutat Pubilla de la Sardana. La primera va ser Girona. L’any abans de Berga, la Ciutat Pubilla va ser l’Espluga de Francolí i l’any després, Lloret de Mar. Actualment la Ciutat Pubilla de la Sardana no es fa: en el seu lloc, cada any es tria una capital de la sardana. Aquest 2020 era Sant Feliu de Guíxols, però el coronavirus ha obligat l’organització a ajornar-ho fins el 2021.

A Berga, l’any 70, malgrat que els actes centrals només ocupaven un cap de setmana, l’homenatge a la sardana es va allargar mesos. A la tardor, Berga ja va organitzar la final del campionat sardanista de la Catalunya central. I l’any següent, es van organitzar diverses iniciatives per recordar el que havia estat ser la Ciutat Pubilla.

Sobre el cap de setmana del 18 i 19 d’abril, mossèn Armengou explica en el seu dietari que l’acte central, al Cinema Catalunya, “va superar totes les expectatives”. S’hi va fer un concert de l’Orfeó de Lleida, amb la cobla Caravana i amb la presentació de la Noia Pubilla, que va ser Presentació Méndez. “Era berguedana de pares murcians [..] Els joves de la Cim d’Estela l’han elegida perquè l’han trobada la més maca de la colla. Així han evitat el pubillatge d’una d’aquelles noies de sempre, de representació oficial”, apuntava mossèn Armengou.

03-concert  (1)

Les banderes

Armengou també relata que hi havia banderes espanyoles per tota la ciutat, acompanyant senyeres: “L’Ajuntament ha pagat una cobla i encara més coses. Ha penjat banderes al carrer: la de l’estanc [l’espanyola], l’escut de Berga i de tant en tant banderes catalanes confeccionades per a aquesta festa. És clar que a l’entrada de Berga totes eren de l’estanc. Cal que es noti que tot el que ens deixen fer és una concessió, una almoina. La nostra bandera –antiga i gloriosa- és menor d’edat, no pot anar sola”.

Malgrat tot, alguns testimonis recorden que els actes com a Ciutat Pubilla van fer que es pengés una senyera a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, per primera vegada després de la Guerra Civil. L’organització va convèncer l’alcalde de Berga d’aleshores, Joan Noguera, justificant que era un record portat de Perpinyà. Gairebé cinquanta anys després l’Ajuntament de Berga va ressonar per tot el país per negar-se a despenjar l’estelada del balcó.

01-Acte de proclamació (3)

Berga Ciutat Pubilla colla sardanista Història sardana

Estic amb tu

Comentaris