El govern de Berga adverteix que des del 2004 només es pot escalar al Roc de l’Alou i al Mercadal

El govern de la CUP a l’Ajuntament de Berga senyalitzarà les zones de la serra de Queralt on l’escalada no està autoritzada, segons el Pla Urbanístic (POUM) aprovat l’any 2004. La regulació només permet practicar l’escalada al Roc de l’Alou i al Mercadal, però des d’aleshores no se n’ha fet cas i l’escalada s’ha practicat amb normalitat en altres zones de la serra, en molts casos, per desconeixement de la regulació vigent.

El govern se n’ha adonat gràcies als estudis que va encarregar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, després que es produïssin diversos despreniments a la drecera cap a Queralt, l’estiu del 2019. Aquest primer estudi ja va recordar que hi ha una sèrie d’elements de la flora i fauna d’especial interès, als quals s’havia d’atendre singularment, i on s’assegurava que l’escalada no beneficiava la seva preservació. D’aquí n’ha sortit una memòria, que fixa les mesures a prendre per minimitzar l’impacte l’activitat en el medi natural, que ha encès les alarmes en els escaladors.

El regidor de Medi Ambient, Eloi Escútia, ha recalcat, en declaracions a l’Aquí Berguedà, que “no estem regulant res perquè la regulació ja estava feta des del 2004”. Escútia ha assenyalat que la memòria “no és més que un document que dibuixa l’escenari actual” i un recordatori del que està permès segons el POUM i el que no. El regidor ha explicat que, juntament amb la regidoria d’Esports, vol impulsar un procés de negociacions amb les entitats i els col·lectius implicats en l’escalada per consensuar les zones on es permetrà l’escalada i aquelles on no.

De moment, això sí, l’Ajuntament ja ha encarregat l’edició del material per senyalitzar en quines zones l’escalada no està autoritzada, segons el POUM. El govern al·lega que ho fa per cobrir-se les espatlles, ja que “si no s’indica que hi ha una prohibició d’escalada i algú es fa mal, podem tenir problemes com a administració”. El regidor Escútia recalca que “la voluntat no és que es comenci a sancionar”, sinó posar-ho en coneixement dels escaladors i, en paral·lel, obrir les negociacions per adaptar la normativa.

Consens per canviar el POUM

Però les formes no han acabat de convèncer l’oposició. El portaveu de Junts per Berga, Ferran Aymerich, va obrir un intens debat al ple ordinari de dijous passat on va retreure al govern municipal haver comprat les senyalitzacions. Aymerich considera que la mesura “no ajuda a arribar a un consens amb els escaladors” i defensa que l’escalada i la flora i fauna de Queralt poden conviure: “Hi ha el mateix nombre o inclús més d’aquestes plantes a Queralt, i res fa pensar que l’escalada tingui una incidència negativa sobre les plantes”.

El cap de l’oposició també va suggerir que la normativa és “interpretable” i va retreure al govern que “en fa una lectura molt estricta”. Escútia va replicar que “el POUM és claríssim” i va detallar que la normativa parla d’elements “costers rocosos” on “no es permetrà cap tipus d’esport de muntanya amb risc d’afectació al paisatge”. En un altre article detalla que aquests esports de muntanya amb risc d’afectació al paisatge són l’escalada, la via ferrada i el barranquisme. Per tot plegat, govern i oposició van coincidir, al final del debat, que la solució passa per modificar la normativa quan abans millor.

Per la seva banda, el regidor d’Esports, Isaac Santiago, va afegir que ja s’han fet diverses reunions amb les entitats implicades en l’entorn i la problemàtica. A la primera s’hi va convocar el Club Esquí, Piolet Negre, el Grup de Defensa de la Natura, els Mountain Runners i el JAB. A la següent ja hi va participar únicament el grup d’escaladors de la comarca. La voluntat, va expressar Santiago, “no és prohibir, sinó regular” i “mirar via per via, quina pot passar d’estar en vermell [prohibida] a ser considerada verda [apta per a l’escalada]”.

Diversos escaladors consultats per l’Aquí Berguedà veuen amb preocupació el problema i defensen que no són un perill per a la natura. Admeten que no han encaixat bé el text de la memòria i l’encàrrec de la senyalització per part de l’Ajuntament, però confien que el govern segueixi l’exemple d’altres zones, com Montserrat, on s’ha pogut consensuar amb els escaladors els canvis en les normatives.