La Xarxa de Suport Mutu ocupa un edifici, propietat del banc, al carrer Mossèn Huch de Berga

Viure en una casa en mal estat i amb por que en qualsevol moment l’edifici cedeixi. Estar pressionat per un propietari endeutat que força el llogater a comprar-li el pis. Quedar-se sense feina ni estalvis i haver de marxar de casa que no pot pagar. Són alguns dels casos de famílies en risc d’exclusió social que s’han trobat en primera persona els activistes de la Xarxa de Suport Mutu del Berguedà.

En vista que “l’administració no té les eines per actuar en segons quins casos”, aquest cap de setmana la Xarxa de Suport Mutu ha culminat una primera solució provisional per aquelles famílies que s’han quedat sense sostre: han ocupat un edifici del carrer Mossèn Huch de Berga. És el que hi ha just davant del Casal Panxo i el formen quatre pisos, on des de dilluns passat viuen quatre famílies. Aquest segon edifici se suma al que, fa uns mesos, la Xarxa ja va ocupar al barri vell i on, des d’aleshores, també hi viuen quatre famílies que, sense l’ajuda dels activistes, viurien al carrer.

El darrer edifici ocupat, el del carrer Mossèn Huch, és propietat de La Caixa. L’assemblea d’Habitatge de la Xarxa de Suport Mutu va detectar fa unes setmanes que hi havia aquestes quatre famílies en risc imminent de quedar al carrer i es van posar a buscar sostres. Van trobar aquest edifici al Mossèn Huch i hi van entrar dilluns, tot i que no es va fer públic fins diumenge.

Precisament diumenge la Xarxa de Suport Mutu es va mobilitzar durant tot el dia a les portes de l’edifici. Fonts del moviment han explicat que, un cop ha transcorregut una setmana des de l’entrada al pis, no es pot ordenar el desnonament fins que el cas passi per un procés judicial. Aquest procés pot durar entre 3 mesos i dos anys. I guanyar almenys tres mesos és oxigen pur per a unes famílies que estan al límit de l’exclusió. Per això era vital per l’èxit de l’acció de la Xarxa que el pis seguís ocupat al final del cap de setmana.

 

La policia es va presentar a la zona dues vegades

La policia es va presentar a les portes de l’edifici al matí i a la tarda. Al matí ho van fer dues patrulles de Mossos i tres, de Policia Local; i a la tarda hi van tornar, acompanyats per un agent especial.

Fonts de la Xarxa de Suport Mutu que eren al Mossèn Huch en aquells moments han explicat que la policia els va advertir que era “una concentració il·legal”. En els pics de més afluència, s’hi va aplegar una cinquantena de persones. Els agents van demanar poder parlar, apartats de la concentració, amb la persona que s’erigís com el portaveu. Els manifestants s’hi van negar i el portaveu va dialogar amb els agents però sense moure’s de lloc. Més tard, la policia va voler identificar a la persona portaveu; s’hi va negar i el van advertir que, negant-s’hi, podia haver-se d’enfrontar a una denúncia.

A la tarda, quan la policia va arribar amb prou feines hi havia una dotzena de persones. La Xarxa de Suport Mutu va fer una crida a les xarxes i en poca estona van passar a ser una trentena. Els agents de policia van tallar el carrer per totes bandes amb cintes. Els agents van intentar entrar dins l’edifici per parlar amb les persones que hi vivien però no ho van aconseguir perquè no disposaven de la clau per fer-ho.

Al final, i després d’uns minuts amb un punt de tensió, un dels policies fins i tot va advertir que podia denunciar el Casal Panxo per haver obert les seves portes sense tenir-ho permès. Segons han relatat des de la Xarxa de Suport, el Panxo va obrir per tal que, durant tota la jornada, els concentrats poguessin anar al lavabo.

X