La precarietat dels primers que troben el foc

FOTO: ADF Montesmon

Les Agrupacions de Defensa Forestal són gairebé sempre els primers efectius que arriben a la zona d’un incendi. És lògic: estan formades per voluntaris que viuen a la zona i, en pocs minuts, poden ser a tocar de les flames llançant les primeres ràfegues d’aigua. Arribar-hi no els costa, el que cada vegada els genera més problemes és combatre el foc amb garanties. Per què? Doncs perquè el temps passa, però el material que tenen per enfrontar-se a les flames és el mateix que fa 40 anys.

Sense líquid per renovar-se

L’ADF Montesmon agrupa els voluntaris de Montmajor, Montclar, l’Espunyola, Avià, Capolat i Castellar del Riu. És la primera ADF de Catalunya que va quedar constituïda i cobreix, sense dubte, l’àrea més delicada de la comarca pel que fa als incendis. Plena de camps i amb grans extensions de bosc, l’àrea de la Montesmon és un caramel per les flames. I 28 anys després, els focs del 94 són un precedent que no s’oblida en cap casa.

La Montesmon té 16 camions cisterna i tots (o gairebé tots) són de mitjans dels 80. És la zona on n’hi ha més i els han d’anar arreglant com poden perquè les úniques subvencions són per al manteniment de vehicles. No n’hi ha per comprar-ne. En paral·lel, veuen com els Bombers desballesten camions que ja no els serveixen perquè
són vells. “Ens diuen que no ens els donen perquè si no són segurs per a ells, tampoc ho són per nosaltres. Però el que està clar és que ho són molt més que els cotxes amb què anem”, explica a l’Aquí Berguedà Narcís Torrentó, un dels coordinadors de les ADF de la comarca. Els vehicles de cada agrupació estan repartits per cases particulars on viuen voluntaris. Són conscients que el seu paper és parar el cop fins que els Bombers arribin a la zona que crema, però defensen que ho haurien de fer més ben equipats. De fet, no només és qüestió de renovar vehicles, sinó que fins i tot tenen problemes per comprar mànegues.

Convenis per tibar diners d’ajuntaments

La Montesmon ha aconseguit un conveni pioner a la comarca. Ha acordat amb els sis ajuntaments de la seva zona una partida de 6.000 euros anuals. Cada municipi n’hi posa una part, en funció de la població i de les hectàrees de terreny del terme municipal. I amb aquests diners, l’ADF compra tot el que pot. “No n’hi ha prou, ens en caldrien molts més, però de 0 a 6.000 ja és molt”, expliquen voluntaris de la zona. De
fet, els 6.000 euros ajuden, però la realitat fa entomar als voluntaris una clatellada rere l’altra: els equips per a cada agent ja costen 700 euros, per exemple. “Amb 6.000 euros no en podem comprar ni 10”, explica Jordi Codina, que coordina les ADF de la comarca amb Narcís Torrentó. A la Montesmon, de fet, expliquen que els 6.000 euros d’aquest any “se n’aniran tots cap a reparacions de vehicles i encara se n’hi hauran de posar més”.

El model de la Montesmon s’ha replicat a l’ADF Sobrepuny, que cobreix Berga, la Nou, Vilada, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l’Areny. En aquest cas, es recullen 3.500 euros gràcies als ajuntaments. I les ADF de Viver i Serrateix i el Baix Berguedà seran les pròximes. Totes dues han agafat el model de la Montesmon i estan negociant les condicions del pacte amb els ajuntaments. Tot plegat ho està liderant el Consell Comarcal, amb l’alcaldessa d’Avià, Patrocini Canal, coordinant-ho, com a consellera de Pagesia, Món Rural i Municipis Petits.

X