La Teresina Sans, l’Ivonne Serra, la Montserrat Vendrell i la Fina Canal van crear la primera Patum de La Llar, l’any 1978. Feia uns anys que l’escola funcionava i van tenir la idea de fer una Patum entre els usuaris. Van fer dos gegants -«amb pals i roba penjant»-, maces -«amb pots de detergent Colon i pals»- i cavallets -«amb llistons en forma de rectangle i un cap fet amb cartó»-. «S’ho van passar pipa», recorden totes.
Aquell any va ser una cosa interna, entre els usuaris i els professionals que els atenien, però l’any següent ja s’hi va convidar famílies. I a poc a poc va anar creixent. «Hi anàvem introduint comparses noves. Quan una ens sortia bé, l’any següent n’hi afegíem una altra», recorda la Teresina.
I així va arribar l’any de la celebració del 25è aniversari de l’escola. En aquella època, La Patum de La Llar es feia al migdia, a les 12, i després l’organització convidava a l’alcalde i els col·laboradors a un dinar. En el dinar del 24è aniversari, els comensals es van engrescar a fer-ne una de grossa pels 25 anys. «L’alcalde Farguell no va poder dir que no», recorden les fundadores.
Aleshores l’escola no era als Pedregals, com ara, sinó al carrer Balmes, a pocs metres de la plaça de Sant Pere. Pel 25è aniversari es va fer una desfilada des de l’escola fins a la plaça i els patumaires van fer un passadís a les ànimes de La Patum de la Llar, tant a mestres com a usuaris. «No ho oblidaré mai. Encara ara ho recordo i m’emociono», reconeix l’Ivonne.
La Teresina, l’Ivonne i la Montserrat no s’han volgut perdre La Patum de la Llar dels 50 anys de l’escola. Ha tornat a la plaça de Sant Pere per segona vegada a la història, i aquest cop és al vespre. Les fundadores recorden que, al principi, van rebre ajuda de tothom i que, si la festa va créixer, va ser gràcies a l’altruisme de nombrosos berguedans.
Ara, en plena celebració dels 50 anys de l’escola, celebren que la festa hagi crescut: «Nosaltres vam plantar la llavor, però hi ha hagut molta gent que tots aquests anys ha fet possible arribar aquí i d’aquesta manera tan bonica».
