El 30 de juny del 1973 l’últim tren de viatgers que ha tingut el Berguedà va sortir des de Cal Rosal fins a Manresa. Aquest divendres, doncs, farà 50 anys, i L’Erol farà coincidir l’efemèride amb la presentació d’un número especial dedicat a relatar la història del tren berguedà des de múltiples perspectives.
La revista cultural del Berguedà sol treure quatre números cada any -un per estació- però el del tren ha acabat agafant una dimensió que l’ha convertit en un número doble: d’estiu-tardor. Es titula El tren a l’Alt Llobregat, té 186 pàgines, unes 300 fotografies, més de 30 articles i es divideix en tres blocs. Segons ha explicat Rosa Serra, la directora de la revista, la primera part tracta la història del tren; el segon bloc està dedicat a les estacions i els pobles per on passaven els vagons; i l’última part parla de patrimoni, del que queda d’aquell tren i de les preguntes sense resoldre.
L’Erol s’ha presentat aquest dijous al matí als mitjans de comunicació des del Bar El Carrilet, de Cal Rosal. Fer-lo ha suposat un gran esforç per la publicació: “Els primers articles els vam encarregar fa un any”.
Desenes de mirades, en una mateixa publicació
Articles, opinions, imatges inèdites, reportatges, records inesborrables, objectes únics, detalls oblidats i anècdotes diverses. Tot plegat converteix aquest número de L’Erol en una publicació indispensable per a tots aquells apassionats de la història del Berguedà i de la petjada que ens ha portat fins a on som avui.
Rosa Serra, Josep Noguera, Joan Carles Salmerón, Jordi Comellas, Ignasi Costa, Eduard Pujals o Jaume Perarnau són alguns dels experts en diferents disciplines que han col·laborat en la creació d’aquesta edició extraordinària de L’Erol que s’ha presentat aquest avui des de l’indret on el carrilet va emprendre el seu darrer viatge.
L’edició especial de L’Erol, número 156/157 de l’estiu/tardor de 2023 es podrà comprar a partir del 30 de juny a les llibreries de la comarca per un preu de 22 euros.
Perdre el tren, perdre un pol de moviment
El tren va arribar al Berguedà l’any 1885. Concretament, a Puig-reig. La inauguració del primer tram de línia ferroviària al Berguedà va anar precedida de la construcció de desenes de ponts que pretenien superar les complicacions orogràfiques.
Seguidament, el 1887 va arribar a l’estació d’Olvan-Berga i el 1904 a Guardiola de Berguedà. L’any 1914 es va tancar el cercle de comunicacions al llarg del riu Llobregat amb la posada en marxa del carrilet del ciment que connectava la fàbrica Asland de Castellar de n’Hug amb la Pobla de Lillet i Guardiola.
L’arribada del tren a la comarca del Berguedà va ser impulsat per les empreses tèxtils, les mineres i les cimenteres. El ferrocarril va ser concebut per al transport de mercaderies com carbó, suro, cotó o teixits, però a més del seu propòsit industrial, el tren era utilitzat també per correus i viatgers.
El tren va canviar la història de la comarca. Va ser una eina de progrés que va transformar el paisatge però també la manera de viure dels seus habitants. “Allà on hi havia una estació de tren, hi havia moviment en tot moment”, recorda Montse Carreras, veïna de Cal Rosal.
I quan el tren va desaparèixer; el moviment, també. Gairebé nou dècades després de la seva arribada al Berguedà, el tren va començar a marxar-ne. La construcció del pantà de la Baells i la posada en marxa de la central tèrmica de Cercs van precipitar el tancament de la línia ferroviària entre Manresa i Guardiola.
El 1963 va deixar de circular el tren del ciment, que, durant sis dècades, va transportar una mitjana anual de 15.000 viatgers i unes 10.000 tones de ciment. L’1 de maig de 1972 va sortir l’últim tren de viatgers de l’estació de Guardiola de Berguedà i va realitzar el darrer trajecte fins a Cal Rosal. Els nou vagons anaven carregats de persones que volien ser partícips d’aquell passatge. Entre elles, hi havia l’Ignasi Costa, exalcalde de Guardiola, va fer l’últim viatge amb els seus germans i el seu pare. El van filmant, conscients de la importància històrica que tenia. “Va quedar un espai mort. L’estació era un nus de comunicacions i va costar molts anys recuperar l’espai”, recorda ara Costa.
Al cap d’un any, el 30 de juny del 73, el carrilet va sortir per últim cop des de Cal Rosal fins a Manresa. Josep Badia va formar part del govern municipal que va haver d’enderrocar l’estació i la casa del cap d’estació. Recorda que no van tenir més remei, per més greu que els sabés: “Van haver de desplaçar la carretera i això es va carregar l’estació. La Generalitat volia fer-ho tant sí com no i vam haver de pagar aquest preu. Nosaltres vam anar a Madrid més d’una vegada per mirar d’aturar moltes coses, però no hi va haver manera”.
A partir d’aquell moment i fins a avui, cinquanta anys després, el rastre del ferrocarril a la comarca ha quedat pràcticament esborrat. La línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona mai s’ha pogut recuperar.
Les vies, les travesses, les estacions i els baixadors van ser desmuntats, els túnels i els ponts van quedar amagats entre el paisatge i la memòria col·lectiva, poc a poc, va anar oblidant un transport que durant dècades va ser motor de la comarca.
Els esforços per recuperar parts del traçat
En els darrers anys s’han dut a terme diferents esforços al Berguedà per recuperar parts del traçat de la via i reviure la història del ferrocarril per altres usos, ja siguin lúdics, culturals o turístics.
La primera mostra és la creació del Tren del Ciment a La Pobla de Lillet, que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest ferrocarril turístic circula al llarg de 3,5 quilòmetres per la línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà.
L’itinerari que uneix l’estació de Puig-reig amb Cal Marçal, per sobre del gran Pont de l’Alba, o la via verda del Llobregat habilitada pel Consell Comarcal, són altres exemples de noves utilitats que ha deixat el llegat del tren a la comarca.
Finalment, els pocs edificis del recorregut del ferrocarril que encara queden en peu, s’estan començant a reutilitzar, com l’estació del carrilet de Guardiola de Berguedà, que actualment acull l’oficina turística del municipi.
El nou número especial de L’Erol se suma als esforços per dignificar la memòria. A més, a Cal Rosal també s’hi ha col·locat un mural amb un dibuix del veí Albert Canal que mostra el tren al seu pas pel Cal Rosal. L’artista també impulsa una exposició a la colònia que es podrà veure en les pròximes setmanes al local social. Tot plegat, per recordar que la comarca i els berguedans van perdre molt més que un tren.
