Nens i nenes, asseieu-vos a la voreta del foc i pareu ben bé l’orella. L’avi Cols avui us explicarà la profecia del pont que no va enlloc.
Ens hem de remuntar a l’any 2009. El món era un lloc diferent. Un negre ocupava el despatx oval de la Casa Blanca. Pep Guardiola s’estrenava com a entrenador del Barça. Encara faltaven un parell d’anys perquè s’estrenés Joc de Trons. I, a Berga, governada per la mà ferma de Juli Gendrau, començaven les obres dels Pedregals. El 30 de gener d’aquell mateix any aquesta mateixa revista recollia la profecia: “El termini d’execució de les obres serà d’un any, aproximadament”, deia l’alcalde Gendrau. “Hi haurà moviment de camions, de maquinària, i potser fins i tot algun tall de carrer”, afegia.
Han passat disset anys. Entremig, el pont ha vist passar tres alcaldes i tota una generació de berguedans ha crescut convençuda que un pont no necessàriament ha de portar a algun lloc. Però tota profecia acaba complint-se. Disset anys després, efectivament, hi ha hagut un camió, maquinària i s’ha tallat el carrer. Potser les obres no han anat exactament segons el calendari previst, però tampoc siguem injustos: Juli Gendrau va prometre camions, maquinària i talls de carrer.
Ha costat disset anys, però a Berga les promeses es compleixen.
