Aquest any es commemora el 25è aniversari dels primers casos de sida arreu del món. Els primers malalts es van diagnosticar a Los Angeles, als Estats Units, i ben aviat la malaltia va arribar a Europa. Ja l’any 1981, la dermatòloga Caterina Mieras, que més tard va ser consellera de Cultura, va fer un diagnòstic del virus a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. En aquella època, el desconeixement era total. Es detectava en els malalts el denominat sarcoma de Kaposi, un càncer de pell que mai abans no s’havia vist amb tanta violència. I apareixien de sobte malalties que s’aprofitaven de les baixes defenses dels afectats. Pistes només del que més endavant seria denominat sida. Mieras ha dit a Ràdio Berga que la detecció del primer cas ha estat el moment més impactant de la seva vida.
La confirmació oficial que allò era un cas de sida arribava a la Generalitat l’octubre de l’any 1983. El mateix moment en què la dermatòloga Assumpció Planas diagnosticava un nou cas a Berga. El pacient va passar mig any a l’hospital fins que va morir. Hi havia dubtes sobre la via de contagi i la doctora recorda la prevenció ignorant amb què se’l va tractar. “Va ser molt dur per al malalt, per a mi, per als familiars, per al personal sanitari i per a les visites, perquè se’l tractava com si tingués la pesta”, ha explicat Planas.
Des de llavors, els casos diagnosticats van començar a créixer fins als 1.500 anuals a mitjans dels noranta.
