La berguedana Laura Tristante fa història als WorldSkills, el mundial de formació professional

És la seleccionadora de Juan García Ortíz, l'estudiant que ha tornat de la cita —que es va celebrar a Shanghai— amb una medalla de bronze en Tecnologia de la Moda.

Laura Tristante i Juan García Ortíz, després de la medalla de bronze aconseguida a Shanghai. CEDIDA

La delegació espanyola de WorldSkills 2026 ha fet història al mundial que s’ha celebrat aquest últim mes a Shanghai, a la Xina. Els WorldSkills són els mundials de formació professional, és a dir, una competició en què representants d’arreu del món competeixen en l’especialitat professional en la qual s’estan formant. Doncs bé, el cas és que aquesta vegada Espanya ha tornat del mundial amb una medalla de bronze, i una berguedana hi ha jugat un paper fonamental.

És la Laura Tristante. Té 44 anys i va néixer a Guardiola de Berguedà. És enginyera tèxtil i es dedica a la docència, impartint classes de formació professional en tèxtil, confecció i pell, a l’Institut Guindàvols de Lleida.

Des del 2024, a més, la Laura té l’encàrrec del ministeri d’Educació de preparar les proves d’Espanya que serveixen per escollir la persona que representarà el país a les competicions internacionals. Va presentar la candidatura per ocupar la plaça de la seva especialitat i el ministeri la va seleccionar per dos anys; i aquest 2026 ha tornat a ser seleccionada per als dos pròxims cursos.

Tot plegat l’ha portat a viatjar als WorldSkills de Shanghai com a experta i com a acompanyant del murcià Juan García Ortíz. És l’alumne a qui a principis d’any la delegació va seleccionar per al mundial i hi ha fet història: ha aconseguit la medalla de bronze en Tecnologia de la Moda.

«És històric, no sé si es tornarà a repetir mai més»

La delegació espanyola va seleccionar el Juan a finals de febrer. Des d’aleshores, la Laura l’ha preparat per a la cita de Shanghai, on hi va trobar 31 joves de 31 països diferents. «Hi ha països asiàtics que dediquen dos, tres i quatre anys a formar els estudiants que porten a la competició. Nosaltres hem tingut poc més de quatre mesos», confessa la Laura.

Laura Tristante i Juan Garcia, a Shanghai. CEDIDA

Per això, la consigna de la Laura abans de la cita era clara: «Li vaig dir al Juan que el premi no era la medalla, sinó ser allà i viure l’experiència». A partir d’aquí, la competició els va portar als llocs capdavanters. La Laura va anar seguint les altres seleccions i sospitava que el Juan podia lluitar per una medalla d’excelència, que és la medalla que donen als participants que no fan podi però queden a la part alta del rànquing. «Quan ens vam veure a les pantalles, vam fer un bot! No ens ho crèiem. És històric i no sé si es tornarà a repetir mai més», confessa la berguedana.

Els WorldSkills es van crear als anys 50 i Espanya hi va participar les primeres dècades, fins als 80. Després, en va sortir; i al 2007 va tornar-hi a participar. En aquests últims 20 anys, la delegació només havia aconseguit una medalla de bronze i va ser en l’edició especial que es va fer per la pandèmia, agrupant algunes especialitats a cada país per reduir desplaçaments. En trobades internacionals com la de Shanghai, Espanya encara no havia tastat el podi, malgrat que competeix en múltiples disciplines professionals.

De Macau al podi

El procés fins a la medalla de bronze ha estat una cursa a contrarellotge per al Juan i la Laura, però farcida d’anècdotes. Fa uns mesos van fer un entrenament internacional a la regió xinesa de Macau. «Molts són nois que no han viatjat gairebé mai o mai. I aquesta mena d’entrenaments els espavila molt», relata la Laura. Van marxar tots dos cap a Macau i la Laura recorda que «va sortir tot al revés», però els va servir per preparar-se per Shanghai.

L’experiència a Macau els va treure pressió: «El Juan em deia al principi que pitjor que a Macau no podia sortir». I a poc a poc, van anar girant la truita fins a situar-se al tercer esglaó del podi.

La Laura, a més, reivindica la fita com una mostra del talent que també hi ha a la Formació Professional: «Es valora moltíssim el talent que surt de la universitat, i està molt bé. Però esdeveniments com el de Shanghai demostren la importància dels oficis i la formació professional, i les aptituds dels estudiants que tenim a casa nostra».