Josep Maria Serarols és a pocs mesos de complir vuit anys com a president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB). Va entomar el repte després d’un mandat com a tresorer i amb una convicció molt clara: que l’associació fes un pas endavant i es convertís en un actor amb capacitat d’incidir en les polítiques de promoció econòmica de la comarca. Per fer-ho, es va rodejar d’empresaris i empresàries de la seva confiança. I el primer que van fer és un buidatge d’idees de com havia de canviar la promoció econòmica comarcal per avançar. Sense saber-ho, aquella pluja es convertiria en un full de ruta que sacsejaria estructures.
Ara, set anys i mig després, Serarols admet que durant tots aquests anys ha hagut d’assimilar que res no seria ni senzill ni ràpid, però celebra que l’ACEB sí que ha fet el pas endavant que en el seu moment va imaginar. Per a ell, també era clau que l’empresariat recuperés l’autoestima i aquest novembre l’ACEB fa un pas que camina cap a aquesta direcció: estrena una seu de primer nivell que busca esdevenir la casa i l’orgull de tot el teixit empresarial de la comarca.
Ja d’entrada, vau posar sobre la taula un pla estratègic que l’administració havia d’executar amb la vostra col·laboració. Semblava que avançava, però s’ha anat diluint i ha desaparegut de l’agenda. Què ha fallat?
Tot s’havia de moure en un àmbit de confiança que no existeix. Entenem que hi ha una falta d’ambició endèmica políticament. Pensem que el Berguedà ha de ser ambiciós i ha de reivindicar-se sense vergonya perquè, a més, estem farts de demostrar-ho. Quan tu et reivindiques i tens raó, només te la poden donar.
En el polígon d’Olvan, sembla que s’ha fet. No?
Absolutament. I si el polígon s’ha desencallat és perquè hi va haver una col·laboració fantàstica, impecable, amb l’Ajuntament d’Olvan per anar-ho a reivindicar i per fer-nos molt pesats. Tenim actes de fa 20 anys en què els polítics del moment prometien l’inici d’obres, i allò va quedar encallat durant anys. I teníem la sensació que tothom estava còmode mentre no es movia res.
I quan canvia això?
Quan ens comencen a agafar el telèfon. Te’n faries creus, però si ets president d’una associació d’empresaris i telefones, te l’agafen. I quan ho saps, és estúpid no aprofitar-ho. Vam començar a gratar i vam intentar posar-hi sentit comú. Segurament vaig fer coses mal fetes, però com a empresari sempre intento buscar la via més ràpida per resoldre els problemes.
Com ara?
Doncs si detectava que la carpeta era a la Generalitat, trucava a la Generalitat. I això a vegades molestava a la comarca perquè entenien que m’havia saltat pantalles. Però, a poc a poc, ens vam adonar que es començaven a moure coses.
Com has portat les tensions amb els polítics?
És el paper que em tocava jugar i sempre he intentat explicar-lo a qui s’ha molestat. Quan truques a qualsevol alt càrrec des d’una patronal ho fas des de la llibertat, no et deus a cap partit, no tens condicionants ideològics, i això reconec que és un avantatge important quan trobes un interlocutor a l’administració.
Fa uns mesos vau denunciar que el SOC ha invertit al Berguedà 1,4 milions menys que tres anys enrere.
Vam fer-ho públic i vam aconseguir una reunió amb el SOC. I la conclusió que en trec és que si hi ha algú que mossega, li solen donar menjar que treuen d’un altre plat. I moltes vegades nosaltres no comptem perquè no ens fem comptar.
S’ha resolt el deute?
Està ben encaminat. Ho estem treballant en coordinació amb l’administració comarcal perquè el SOC ens ha deixat clar que hem de remar en la mateixa direcció.
Més temes. Amb Firhàbitat, heu posat el Berguedà al mapa de la bioconstrucció al país.
El mèrit no és nostre. El Berguedà ha de ser el hub de la fusta constructiva perquè hi ha empreses amb tradició, potents i valentes, que arrisquen patrimoni i que generen indústria. De Firhàbitat n’estem molt satisfets i n’ha nascut el Gremi de la Bioconstrucció, que és molt important que existeixi. El tema és que Firhàbitat ha de fer un salt qualitatiu i quantitatiu, perquè té el potencial, i l’únic que hem de veure és com ho articulem.
L’empresariat també ha bramat, quan ha calgut, per reivindicar transport i carreteres més eficients.
És inconcebible que amb la demanda que hi ha no tinguem el Bus Exprés. És un mínim que no s’hauria ni de discutir. I pel que fa a carreteres, confio que amb l’última proposta d’Abertis quedi resolt, tot i que des que soc president de l’ACEB ja he vist tres consellers anunciant-ho.
També heu estat incisius amb la C-55.
No podem posar el focus només en la C-16. La C-55 també està a la nostra agenda perquè aquesta “Y” hauria de ser inqüestionable per connectar-nos cap a totes direccions competitivament. Tampoc no és normal que ens costi tant anar a Solsona i que als solsonins els costi tant venir. A aquestes alçades de la pel·lícula, no hauria de ser tan difícil, però tenim l’eix viari com el tenim.
I la seu, què? Per què aquestes oficines noves?
Vam començar dient que havíem de pintar parets i hem acabat fent una inversió importantíssima. Volem que sigui la casa de l’empresari, dels grans i dels petits, dels autònoms, de les PiMES… En definitiva, de tothom.
La transformació d’un local a l’altre és bèstia.
Hem fet unes oficines de primera divisió perquè tenim un empresariat de primera divisió. Necessitàvem aules homologades i en tindrem 5 per donar resposta a tota mena de requisits tecnològics. Però, sobretot, era vital donar aquest missatge d’autoestima i de futur.
