El sector tèxtil ha perdut 1.675 llocs de treball en els últims quatre anys al Bages i al Berguedà com a resultat del tancament de 26 empreses i de la presentació de 18 expedients de regulació d’ocupació (ERO). Només al Berguedà, com a mínim 136 persones s’han vist afectats pel tancament de l’empresa tèxtil on treballaven. Aquestes són dades dels expedients i tancaments en els quals ha intervingut CCOO i, per tant, les xifres poden ser superiors.
En les causes d’aquesta situació de crisi en el sector, el secretari general de la Federació d’Indústries Tèxtils, Químiques i Afins (FITEQA) de CCOO al Bages i Berguedà, José Antonio López, hi situa dos elements. D’una banda, la liberalització del mercat tèxtil que es va iniciar fa tres anys. aquest problema s’hi ha afegit la manca de crèdit que el sector bancari ha atorgat al tèxtil. López denuncia que la banca ha negat finançament a empreses solvents i amb futur simplement pel fet de pertànyer al sector tèxtil. Això, diu, ha abocat empreses que eren competitives i que havien fet inversions importants al tancament per manca de liquiditat.
López qualifica de molt greu la situació del sector tèxtil al Bages i al Berguedà, ja que en la majoria de casos, les plantilles estan integrades per dones, amb edats difícils per reincorporar-se al mercat de treball i que han estat durant molts anys treballant en aquest sector.
Segons el secretari general de Fiteqa al Bages i Berguedà, la majoria d’administracions, exceptuant alguns ajuntaments, no han estat a l’alçada de les circumstàncies en la defensa del manteniment de l’activitat industrial. López assegura que ha faltat ‘implicació’ per buscar alternatives de recol·locació per als afectats i reclama que es presti la mateixa atenció a la situació del tèxtil que la que s’està prestant al sector de la construcció.
Només al Berguedà en els darrers anys, han abandonat l’activitat tèxtil Urdits Avià (10 treballadors), Bagà Industrial (36 treballadors), Sans Branded Apparel d’Olvan (79 treballadors) i Comercial Lluch de Puig-reig (11 treballadors).
Al Bages la llista és encara més llarga amb casos com el de Torcidos Ibéricos de Castellbell i el Vilar (116 treballadors), que a Puig-reig es va quedar en un expedient de regulació d’ocupació i l’arrribada de Nilit; Mas Molas de Navàs (68 treballadors), Grucotesa de Sallent (50 treballadors) i Hilaturas Balsareny (35 treballadors).
