El bibliògraf Ramon Felipó treu a la llum que Berga va imprimir una edició de l’excomunió del Papa contra Napoleó

Al segle XIX, quan l’emperador francès Napoleó Bonaparte va envair la península Ibèrica amb els seus exèrcits, Berga mai no va ser ocupada per les forces militars napoleòniques, com si que ho van ser altres ciutats veïnes com Manresa o Solsona. Això va permetre a la ciutat tenir un important paper en aquesta història. Segons relata el bibliògraf berguedà Ramon Felipó en un article a la revista cultural L’Erol, Berga no va ser mai ocupada per l’invasor francès i va ser la ciutat on la Junta Superior del Principat de Catalunya -l’organisme que coordinava la lluita catalana contra els franceso- va establir-hi ocasionalment la seva seu. La capital del Berguedà va tenir molta importància perquè s’hi va imprimir un llibret amb l’excomunió del Papa contra Napoleó. Segons ha comentat Ramon Felipó en una entrevista al programa Berguedà Nit, l’original es va imprimir a Roma però a Berga s’hi van fer tots els que es van distribuir per Espanya.
En aquella època, Berga estava plena de refugiats de Barcelona, Manresa, Puigcerdà o Solsona, que ja havien estat ocupades pels francesos. S’hi vivia amb ‘l’ai al cor’ i uns vigilants vetllaven tot el dia la ciutat. I és que Berga, era un lloc estratègic, ja que permetia controlar un accés al Pirineu.
Les tropes de Napoleó rondaven els voltants de Berga (Solsona, Manresa, Puigcerdà) i fins i tot van atacar Bagà, però mai van ocupar Berga. Per això, la ciutat va jugar un paper destacat. Felipó remarca que es va sorprendre molt de trobar aquest document.
El bibliògraf berguedà destaca la importància de recuperar la història i lamenta que, sovint, s’oblidi aprofundir en el segle XIX, ja que és un època amb molts esdeveniments. Sense anar més lluny, assegura que hi ha portades del diari francès Le Monde que parlen de Berga.