La solitud de la gent gran no és una cosa només de les grans ciutats. Als pobles, on el contacte humà és més viu i directe, també hi ha molts casos de persones, sobretot dones, que no surten mai de casa, tot i que tenen les condicions físiques per fer-ho.
És el crit d’alerta que han llençat diversos professionals al programa Mitja hora de salut, de Ràdio Berga. Segons Antoni Velasco, de l’associació de gent gran de Borredà, la solitud ja s’ha convertit en el principal problema de molts ancians.
Les associacions i els casals de la gent gran tenen com a finalitat combatre la desídia de les dones i els homes que es queden tancats a casa sense activitat, i és l’objectiu també de les institucions que treballen amb els ancians, tal com ha explicat la dinamitzadora de gent gran de l’Alt Berguedà, Susagna Vilà.
En general, les activitats que més gent gran atreuen als pobles petits són les que es poden fer sense sortir del municipi. Les associacions i els experts alerten que el dèficit de transport, sobretot a l’Alt Berguedà, és un llast per fer excursions o sortides habituals a la capital, Berga, on la gent gran disposa de més equipaments esportius, culturals o lúdics. També reconeixen que la feina dels treballadors socials és clau en la lluita contra la solitud, perquè, moltes vegades, són les úniques persones que poden entrar a la casa de la gent gran que viu sola, i els fan una estona de companyia.

