Gas Natural ha demanat permís a la Generalitat per fer prospeccions al Berguedà i el Bages per buscar hidrocarburs. La sol·licitud l’ha fet una filial de la companyia, Petroleum Oil & Gas España, i afecta dotze municipis de les dues comarques: Casserres, Olvan, Puig-reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès, Viver i Serrateix, Avinyó, Balsareny, Castellnou de Bages, Gaià,Navàs i Sallent.
Segons han explicat a Ràdio Berga portaveus de Gas Natural, el projecte es troba en una fase molt inicial, ja que ara s’ha demanat permís per fer aquests estudis i encara ha de passar un període de dos mesos, durant els quals es poden presentar altres ofertes o l’oposició de persones que es considerin perjudicades.
De moment, només s’ha demanat el permís (que haurà de donar la Generalitat) i s’ha enviat un informe als ajuntaments per donar-los a conèixer les intencions de l’empresa. Si finalment es poden fer aquests estudis, l’empresa hi podria treballar durant sis anys. Un temps en el qual els tècnics determinarien si hi ha o no gas, o algun altre tipus d’hidrocarbur, i si es troba en les condicions geològiques i la quantitat suficient perquè la seva extracció sigui rentable.
Fonts de Gas Natural han explicat també que, tot i que s’ha demanat permís per a dotze municipis, a priori, els treballs se centrarien sobretot als municipis de Navàs, Balsareny i Sallent.
Gas Natural té altres projectes d’aquest tipus a l’estat, però si aquest tira endavant seria l’únic de la companyia a Catalunya.
No és la primera vegada que empreses energètiques mostren el seu interès per les possibilitats de trobar recursos al Berguedà. El Prepirineu acumula un llarg historial de prospeccions frustrades i és que des de mitjans del segle passat, hi ha hagut intents destacats de trobar petroli a la comarca.
Un dels sondejos més importants es va fer a Puig-reig l’any 1956. Als 60, se’n van fer al Solsonès i al Bages i, als 70, a Sant Corneli, al municipi de Cercs, es va fer un nou sondeig. A finals dels 70, hi van haver algunes prospeccions en municipis del Berguedà, com Puig-reig, Casserres i Berga.
L’intent més seriós, però, va ser al 1980, quan tècnics de quatre companyies petrolieres van fer una perforació a Olvan, de més de 4.000 metres de fondària. Els treballs van acabar sense resultats positius el febrer del 1981. Posteriorment, també es va intentar a la Nou de Berguedà, a Ripoll i a la Molina (a la Cerdanya).

