Tres alcaldes del Berguedà compleixen avui trenta anys exercint el càrrec

Avui 3 d’abril es commemoren trenta anys de les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista. Els ciutadans podien tornar a elegir els seus representants, un dret que havien tingut negat des de 1934. En aquests trenta anys han canviat moltes coses, i la majoria dels alcaldes d’avui no són els que van ser escollits l’any 1979. Al Berguedà, però, n’hi ha tres que des de fa trenta anys són alcaldes del seu poble. Es tracta de Josep Vilar a Montclar, Lluís Torrentó a Viver i Serrateix i Josep Orriols a Castellar de n’Hug.
Recorden la il·lusió amb què es van viure aquelles eleccions i com en certa manera ‘tot estava per fer’ quan van arribar a l’Ajuntament. En el cas de Viver i Serrateix i del de Castellar de n’Hug, no hi havia ni aigua potable. Les mancances eren moltes, per exemple, a Viver i Serrateix fa trenta anys tenien cinc telèfons. L’Ajuntament va fer un esforç per intentar posar-ne de nous, eren molt cars (costaven un milió de pessetes) i amb subvencions en van poder instal·lar 34. A base de treball, els ajuntaments han anat ampliant el ventall de serveis que ofereixen als ciutadans avui dia.
Lluís Torrentó remarca que durant aquests anys «s’ha fet més treball que política», una mostra diu són els canvis al seu municipi. Remarca, però, que cal gent amb ganes de tirar endavant projectes.
Fa trenta anys, i tan sols un mes més tard de l’última cita electoral (unes eleccions espanyoles), els berguedans van tornar a acudir les urnes per tal d’escolllir els governants del seu municipi. A Berga, amb una participació del 73% del cens electoral, els guanyadors d’aquestes eleccions municipals van ser els integrants de la candidatura “Per Berga i per Catalunya”, encapçalada per Jaume Farguell, que va aconseguir set regidors i el 40’3% dels vots emesos. Darrere seu van quedar l’Entesa Democràtica de Berga, amb sis regidors i el 33’9% dels vots; la UCD-Centristes de Catalunya (candidatura encapçalada per Joan Noguera, alcalde de la ciutat des de l’any 1958 fins aleshores), que va aconseguir tres regidors i, per últim, l’opció “Santa Eulàlia, Candidatura independent”, que, amb el 7’8% dels vots, va treure un regidor a l’Ajuntament de Berga. A tot Catalunya, el partit més votat va ser el dels socialistes, seguit del PSUC (ara ICV-Verds) i el tercer, CiU. Per nombre de regidors i alcaldes, el primer lloc va ser per la federació nacionalista, però a les ciutats més grans els alcaldes van ser del PSC o el PSUC.