El 4 de juny, mentre a Berga la plaça de Sant Pere s’omplia per viure la primera Patum completa de Corpus, a la llera de la riera de Merlès tot era horror. Els aiguats d’aquella jornada van fer créixer el cabal de l’aigua de la riera fins a un nivell que els més veterans no havien vist mai. L’aigua va superar ponts emblemàtics i la seva força els va devastar.
A Merlès, l’exemple més colpidor és el del pont de la Molina (a la frontera amb Puig-reig), que va quedar totalment destruït i que encara avui no s’ha pogut recuperar. En la resta, però, l’Ajuntament se n’ha sortit i ha pogut fer les restauracions corresponents en temps rècord, gràcies al decret de l’emergència. I això que al principi ningú no les tenia totes. «Els primers dies molts veïns ja es feien pagues que no tornarien a veure-ho igual fins d’aquí a molts anys», recorda l’alcaldessa de Merlès, Sara Costa, en una entrevista a l’Aquí Berguedà, a tocar de la riera.
«Necessitàvem màquines i les necessitàvem de pressa»
Costa recalca que els ponts que van devastar els aiguats no estaven en mal estat. De fet, apunta que són vies que els veïns utilitzen cada dia perquè serveixen per accedir o marxar de cases o serveis de la zona. «Era molt important posar-hi remei i fer-ho de pressa, perquè l’impacte en el dia a dia de la gent del poble era molt gran», insisteix. I en aquest escenari d’extrema necessitat les empreses de la zona van tenir un paper clau.

Un dels primers exemples d’aquesta sensibilitat amb el desastre té com a protagonista l’empresa Graves i Excavacions Castellot. L’Ajuntament els va trucar de seguida per demanar-los màquines per començar a netejar els entorns de la riera i els camins que havien quedat devastats. «Necessitàvem màquines i les necessitàvem de pressa. Però, és clar, en una situació normal, això no és tan fàcil perquè hi ha més feina i solen estar ocupades», constata l’alcaldessa.
Aquell dia, però, el que havia passat a la riera havia de passar per davant de tot. L’empresa va aparcar altres feines que tenia engegades i va destinar tota la maquinària possible a la restitució del més semblant a la normalitat al voltant de la riera.
Obres àgils
Al cap d’uns dies, les constructores de la zona van fer el mateix que l’empresa Castellot. El decret de l’emergència a la zona va permetre a l’Ajuntament poder encarregar les restauracions de manera àgil, sense haver de passar per sedassos administratius com el concurs públic, l’exposició i, en definitiva, els terminis de contractació. Però també calia que les empreses que havien de fer les obres s’hi posessin de cara i prioritzessin la feina a la riera. Així va ser.
L’Ajuntament va recórrer a les empreses de la zona amb qui sol treballar i, d’acord amb els criteris pactats amb el personal tècnic, les obres als diferents ponts devastats van començar. Es va actuar, per exemple, al pont de la Fàbrica o al de la Cortada.
També es va haver de restaurar part del de Sant Martí, molt pròxim al nucli de Santa Maria de Merlès, i especialment estimat per totes les generacions. De fet, ja hi havia prevista una restauració del pont abans dels aiguats per garantir la seva conservació i embellir-ne la imatge. Aquesta intervenció s’està fent aquestes setmanes, amb l’actuació d’emergència (la reconstrucció de la part que va quedar devastada per l’aigua) ja completada.

En aquest camí per restaurar tot allò que l’aigua havia esmicolat, l’Ajuntament també es va espavilar a buscar diners en altres administracions per finançar les intervencions. Finalment, va trobar els diners necessaris a la Diputació de Barcelona, que hi ha aportat més de 200.000 euros. A banda, l’Ajuntament de Lluçà s’ha ocupat de reparar el pont de Montclús, que també toca a Santa Maria de Merlès.
A l’agost, les restauracions més importants s’havien pogut culminar, a excepció de la del pont de la Molina. «Els primers dies no m’ho hauria imaginat. Però estem molt contents i sobretot agraïts a les empreses que ens han fet costat i han treballat tan de pressa i tan bé», emfatitza l’alcaldessa.
La llera, la gran tasca pendent
Les restauracions dels ponts eren importants, però encara ho era més la neteja de tota la brutícia i els entrebancs que van quedar a la llera de la riera. Va costar més de l’esperat arrencar-ho, però aquests darrers mesos l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha destinat diners a pentinar quilòmetres de llera per retirar la brutícia que encara hi ha.
En alguns punts, encara queda molta feina per fer, però l’alcaldessa confia que tot anirà arribant: «És molt important resoldre-ho perquè si tornen a venir aiguats importants, és porqueria que s’acabarà emportant. I ara que tenim gairebé tots els ponts un altre cop dempeus, hem de mirar que no tornin a caure«.

Puig-reig ha anat fent el seu camí
Santa Maria de Merlès és el municipi que té més quilòmetres de riera afectada, però n’hi ha més. Cadascú ha hagut de fer el seu camí per recuperar la normalitat. Puig-reig, per exemple, fa unes setmanes que va donar per enllestits els treballs de restauració dels tot el que van destruir els aiguats.
En aquest cas, l’Ajuntament va intervenir en la passarel·la i el pas de Cal Riera, al pont del Molí del Vilaró i al Pont de les Canals. A Cal Riera, es van retirar arbres caiguts i el llot acumulat al camí, i es va restituir la passarel·la. Al Molí del Vilaró, es va netejar la llera, es van consolidar les esculleres dels marges i es va fer la reposició de les baranes. I al Pont de les Canals, es va reparar l’estructura de les arcades i s’executarà una nova llosa superior per restablir-hi el trànsit.





