Demà es compliran quinze anys, des de que el foc va arrasar 26.000 hectàrees de bosc i camps de conreu de Montmajor, Viver i Serrateix, Puig-reig, Casserres, Gironella, Olvan, Santa Maria de Merlès, La Quar i Sagàs. Aquell 4 de juliol d’ara fa quinze anys, van començar quatre dies en què la destrucció de les flames van protagonitzar la vida dels berguedans. És encara per a molts uns dies que costen de recordar. L’exalcaldessa de Sagàs, Rosa Cardó, ha remarcat a Ràdio Berga que “varem patir molt i per això no ens agrada gaire de recordar”.
I ara, podria tornar a passar? La resposta dels experts és que no. No, sempre i quan, es pugui agafar el foc en l’origen. Ara, els mitjans dels què es disposa són molt millors i els bombers saben com atacar cada tipus de foc. Són mitjans que fa quinze anys simplement “no existien”. Això sí, Vicenç Vegas, que ja era bomber el 1994 i ara és el cap del parc de Berga, ha remarcat que això no vol dir que “es pot abaixar la guàrdia”.
Després de tots aquests anys els incendis del 94 no són una ferida tancada. Encara hi ha un procés judicial obert, ja que els propietaris afectats han recorregut a la via civil per demanar a la companyia elèctrica Fecsa, com a responsable del foc, una indemnització. Un procés que continua obert i amb la data del judici pendent de fixar. Segons ha explicat el portaveu de la plataforma de propietaris, Jordi Genís, el judici es podria ser a finals d’aquest any.
La conseqüència més clara del foc es troba, és clar, en el paisatge, que no ha tornat a ser el mateix. Continuen les feines de reforestació, s’ha plantat alzina, roure, pi blanc i pinassa i des de associacions com Berguedà Verd es treballa per millorar les condicions dels boscos perquè “en cas d’incendi es puguin defensar millor”, ha explicat la tècnica en reforestació de l’associació Gemma Comella.
Ara, després del foc, tenim un bosc nou, no serà mai com abans. És diferent, com també és diferent el Berguedà. Després del foc, moltes cases s’havien cremat i moltes famílies van haver de començar de nou. Així, va néixer l’agroturisme a la comarca. La Rosa Cardó n’és un exemple, però també el cuiner Oriol Rovira. Casa seva s’havia cremat en part i calia decidir que fer. Van optar per començar de nou i avui el restaurant Els Casals, que ell dirigeix, ja compta amb una estrella de la prestigiosa guia Michelin. És la història positiva, després de la de destrucció que van portar les flames.
