Castell de l’Areny ha estat més de 35 hores aïllat per carretera. Des d’aquest migdia ja s’hi pot accedir però l’alcalde, Pere Massana, està indignat. Diu que cada cop que neva el poble es troba en la mateixa situació i que “hem parlat amb tothom però ningú no ens resol el problema. Ningú ens ve a treure la neu ningú, però els impostos sí que els cobren”.
La situació de Castell de l’Areny és similar a la que es produeix en altres petits municipis berguedans, fet que ha denunciat el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, i ha demanat solucions. El problema és que són carreteres de titularitat municipal i per tant, les administracions superiors no s’encarreguen de netejar-les. Per això Roca aposta perquè hi hagi alguna solució que permeti que la Generalitat o la Diputació de Barcelona assumeixin la neteja d’aquestes carreteres, i sinó és així, que es trobi una solució definitiva a aquest problema, ja que “és trist que l’any 2010 encara hi hagi pobles de muntanya que es quedin incomunicats, i més en una comarca on les nevades són habituals”.
En el cas de Castell de l’Areny, la nevada ha deixat atrapats hores i hores una cinquantena dels noranta veïns del poble perquè cap màquina llevaneus treia la neu acumulada a la carretera que arriba fins a Castell de l’Areny, que són sis quilòmetres des de Vilada. A més, a l’aïllament per carretera s’hi ha sumat la falta de subministrament elèctric.
Els carrers del poble, on la família de l’alcalde, Pere Massana, hi regenta un restaurant i una casa de colònies, tenien mig metre de neu, en alguns punts fins i tot metre i mig a causa del fort vent que ha bufat aquesta nit i que l’ha fet caure de les teulades. Això impossibilitava la mobilitat dels veïns, ja que el terra s’ha glaçat i l’ha convertit en una placa de gel. Per sort, segons l’alcalde, en el moment de la nevada no hi havia ningú a la casa de colònies, ja que s’haurien quedat aïllats.
Davant d’aquesta situació i després d’haver recorregut a totes les instàncies de l’administració, Massana diu convençut que malgrat les dificultats que han tingut per tirar endavant el negoci familiar, hores d’ara només veu una alternativa a aquesta sensació d’abandonament, que és marxar del poble. “Ja no sé on recórrer”, remarca, i arriba un punt que “ja em fa vergonya demanar tant”.
