El bibliògraf berguedà Ramon Felipó dóna a conèixer en un article les similituds entre la Patum i les festes del Corpus a l’Alguer. No és la primera vegada que Felipó posa sobre la taula que anys enrere hi havia el mateix tipus de folklore a diferents ciutats dels Països Catalans, i ara, ha trobat noves referències que constaten que la imatgeria que tenien a l’Alguer (illa de parla catalana de Sardenya) era molt igual que la de la Patum, amb la diferència que avui en dia a Berga encara es conserva. No només tenien cavallets, com ja va fer públic en un article fa un parell d’anys, sinó també maces, gegants i àliga, que data del 1681 i que és molt més antiga que la de Berga segons les referències de l’arxiu, que la daten del 1756, ha dit Felipó.
Referències, entre d’altres, que Ramon Felipó publica a l’article ‘L’antiga comparseria catalana del Corpus Crhisti: l’Alguer i Berga com a exemple’, que es podrà llegir en el nou número de la revista cultural berguedana L’Erol, que surt al carrer aquests dies.
Un article que Felipó signa conjuntament amb Gianfranco Piras, arxiver municipal de l’Alguer, i que exposa que als Països Catalans se celebrava d’una forma molt igual el Corpus. Ambtot, Berga és l’única ciutat on ha perdurat la festa de forma ininterrompuda.
El text també fa palès el paral·lelisme entre el Corpus de Berga i el de l’Alguer a principis del segle XVII. Tot i les semblances d’una i altra comparseria segles enrere, amb els anys a l’Alguer va anar desapareixent la imatgeria. A diferència de Berga, ni a l’Alguer ni altres ciutats amb origen similar, no han perdurat els elements festius del Corpus.
L’article de Ramon Felipó i Gianfranco Piras es pot llegir al proper número de L’Erol, publicació de l’Àmbit de Recerques del Berguedà.
