La crisi de vocacions religioses no escapa a cap orde ni a cap gènere. La marxa de Berga de les monges carmelites missioneres del Pare Palau, les vetlladores, n’és un exemple. Són germanes grans i la comunitat religiosa s’ha vist obligada a una reorganització.
El mateix que va passar ara fa un any, ben discretament, amb les dominiques. L’estiu passat van marxar de Berga la dotzena de monges que encara hi havia, i aquesta comunitat religiosa es va quedar sense presència a la ciutat. I poc abans havien abandonat Berga els religiosos de La Salle. A l’escola, ja no hi resideix cap religiós, tot i que, durant el curs, un germà s’hi desplaça des de Manresa gairebé cada dia.
Sí que es manté, però ben precàriament, la presència dels franciscans. Ara n’hi ha dos, després que fa quatre anys es visqués la incertesa de si haurien de marxar per falta d’efectius. Continuen a Sant Francesc, on tenen sempre l’església oberta al culte.
La comunitat més extensa que hi ha a Berga són les carmelites. A Vedruna, són vint germanes, però totes jubilades. I és que és una comunitat de germanes grans, una de les tres que hi ha a la província de Barcelona. Això es tradueix, en aquest cas, a una reformulació de tasques i serveis, ja que, per exemple, ara ja no tenen presència fixa a l’escola ni a l’hospital, on només van a fer visites a malalts. També ajuden a la litúrgia de la parròquia i a la catequesi.
Unes altres germanes que continuen actives a Berga són les Adoratrius Perpètues dels Santíssim Sagrament, conegudes com a sagramentàries o de clausura. N’hi ha nou, i de totes les edats. És una xifra que es manté. Sempre han estat una comunitat petita però activa. Dediquen set hores diàries a la pregària, i fabriquen xocolata.
I, per altra banda, hi ha les germanes de la residència Nostra Senyora de Queralt, les germanetes. Són vuit, un nombre que tampoc no ha variat en els últims anys. Elles cuiden la gent gran més desvalguda. Actualment, al centre hi ha 85 residents i unes obres de remodelació que s’hi estan fent permetran ampliar-ne la capacitat fins al centenar de residents.
Són diferents cares d’un mateix prisma. I totes aporten una riquesa diferent, segons ha destacat el rector de Berga, mossèn Marc Majà: “les comunitats religioses complementen la vida i el dia a dia de la parròquia. S’implanten mogudes per missions o tasques concretes, ja sigui perquè senten la crida a l’ensenyament, a atendre gent gran, a vetllar malalts… i que marxin és una pèrdua. Se’n va també un pulmó espiritual, perquè, en aquestes comunitats, la vida de pregària té molt pes”. Ha lloat la seva tasca, “a vegades poc visible”, però important i necessària, perquè “aporten molt”.
Tot i això ha reconegut que estem davant d’una crisi de vocacions i que hi ha poques entrades tants als noviciats com als seminaris. Els capellans van a la baixa i les comunitats religioses, també. Aquesta és la realitat dels últims anys, i per això no s’ha pogut evitar el tancament de monestirs i de convents, que s’han anat concentrant en uns quants punts del país. “Pocs, però units, per treballar pel món on vivim”, diu el mossèn, que es nega a ser pessimista i diu que “aquesta unió permet que hi continuï havent vida. Que es facin aportacions atractives… i que tot plegat motivi les noves vocacions, que les comunitats religioses tornin a créixer i es puguin tornar a redistribuir”.
Actualment, a Berga hi ha 44 religiosos i religioses, i amb la marxa de les 5 germanes vetlladores aquest setembre, en quedaran 39, de quatre congregacions.
