Berga deixarà de tenir els preus de lloguer regulat. A partir del març de l’any que ve, els propietaris podran posar el preu que vulguin als pisos, a diferència del que ha passat des del 2024, quan va entrar en vigor el topall de preus.
La Generalitat ha prorrogat la limitació de preus i, tal com marca la llei, ha comprovat municipi per municipi si es continuen complint les condicions per considerar que el mercat de lloguer està tensionat. El resultat és que 53 municipis entren a la llista i 22 en surten, entre els quals Berga, Reus, Figueres i Lleida.
Del Berguedà, es mantenen al llistat Bagà, Gironella i Puig-reig, que continuaran tenint el lloguer regulat.
Per a que un municipi es consideri zona de mercat tensionat, cal que es compleixin els requisits que marca la llei pel dret a l’habitatge, com ara que les famílies hagin de dedicar més del 30% dels ingressos al lloguer o bé que els preus hagin crescut 3 punts més que l’IPC en els últims cinc anys.
489,16 euros de mitjana
Aquestes condicions han deixat de donar-se a Berga, precisament perquè, amb el topall en vigor, els preus s’han contingut. Després d’anys de pujar sense parar, els lloguers s’han mantingut més o menys estables des del 2024, quan va entrar en vigor la limitació —en aquest gràfic, a la zona ombrejada.
En l’última actualització, es van quedar en els 489,16 euros de mitjana.
Els preus a la capital s’han situat fins i tot per sota de la mitjana de la comarca, que ja és de 491,70 euros.
Els altres municipis regulats
Als altres tres municipis amb els preus regulats —amb menys contractes i, per tant, amb mitjanes més susceptibles de pujar i baixar més—, els preus també s’han contingut, sobretot a Puig-reig i a Gironella. A Bagà, en canvi, han tornat a pujar bastant aquest any, fins als 535,59 euros de mitjana, però encara per sota del màxim del 2023.
Què implica la limitació dels preus
En les localitats amb el mercat tensionat, el preu del lloguer no pot superar el del contracte anterior, sumant-hi l’IPC com a màxim. A més, els grans propietaris —els que tenen cinc pisos o més— s’han de limitar al preu de referència. També l’han d’aplicar els pisos d’obra nova i els que fa 5 anys o més que estan tancats, siguin de petits o de grans propietaris.
87 contractes en tres mesos
Els contraris a la limitació de preus sempre han dit que, amb el topall, els propietaris deixarien de llogar els seus pisos, que els no els sortiria a compte i que preferirien tenir-los tancats o bé vendre’ls.
Això ha estat veritat a mitges. Quan va entrar en vigor la limitació, el nombre de contractes de lloguer es va desplomar —va passar de 104 a 70—. Però, des de llavors, ha anat oscil·lant, tornant a superar el centenar d’operacions per trimestre el 2025, i contenint-se fins a les 87 signatures el primer trimestre d’aquest 2026.
Panorama a la comarca
Al conjunt del Berguedà, dos municipis han superat els 500 euros de mitjana el primer trimestre d’aquest any: Cercs, amb 539 euros, i Bagà, amb 535,59.
Les xifres surten dels dipòsits de fiances a l’Institut Català del Sòl (Incasol), i són l’estadística oficial i més fiable per saber què és exactament el que es paga, molt més que els portals immobiliaris. Són els preus reals que s’han pagat i no pas als que apareixen als aparadors de les immobiliàries, que s’acaben negociant.
Capitals de comarca
Les estadístiques oficials deixen clar que la Cerdanya té un problema gravíssim d’accés a l’habitatge. A la capital, Puigcerdà, els preus dels lloguers ja arriben als 730,32 euros, 241 més que a Berga.
Així estaven els preus de lloguer l’hivern passat a les capitals de les comarques veïnes o pròximes, amb Puigcerdà i Vic al capdavant, i Solsona i Ripoll lleugerament per sota de Berga.
Totes aquestes ciutats continuaran tenint els preus limitats l’any que ve, excepte Berga, que tornarà al mercat lliure.
