L’Institut Català del Sòl (Incasòl) ha iniciat la contractació del paquet d’obres més important (fins ara) al polígon d’Olvan. En concret, l’entitat pública que penja de la Generalitat ha llançat la crida a empreses interessades a assumir les obres d’urbanització de 9 parcel·les més. Les noves obres també garantiran la portada d’aigües que ha d’acabar abastint tot el polígon. Seran 2,25 milions d’euros d’inversió pública.
En el primer gran paquet per desencallar la urbanització del polígon, es van poder tirar endavant els treballs per facilitar l’aterratge d’empreses com Serviobres Queralt o Panalabel. En total, es van activar cinc parcel·les, a les quals ara se n’hi sumaran 9 més. No totes estan venudes, però sí que hi ha negociacions avançades en més d’una, segons l’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat: «En aquests últims mesos s’ha fet alguna venda i hi ha coses emparaulades que imagino que, ara, l’Incasòl vetllarà perquè es tanquin».
Urbanització i portada d’aigües
En total, la suma dels dos paquets d’obres activarà unes 16 hectàrees de sòl industrial. Els treballs serviran per pavimentar i arranjar diversos carrers del polígon. Per exemple, s’urbanitzarà i es millorarà la carretera de Vic, on ara Decapulp hi té una fàbrica, i s’hi farà vorera. També s’asfaltarà de nou el carrer de davant de Macusa, el que va en direcció cap al poble. «L’actuació d’ara serà molt més visible que la que es va fer fa uns anys, l’impacte visual serà molt més gran«, explica l’alcalde.
El nou concurs també inclou la canalització del torrent de Cal Càntir i la portada d’aigües definitiva que ha d’abastir tot el polígon, a través de la connexió amb la canonada municipal Cal Rosal – Olvan, que capta aigua del Llobregat. També hi ha previst el perllongament de la xarxa d’aigües residuals i el de la xarxa d’enllumenat, així com nous punts de connexió per a la xarxa de telecomunicacions.
Les empreses interessades en assumir les obres poden presentar la seva oferta fins al 25 de setembre (AQUÍ). Després, hi haurà el procés d’adjudicació i, finalment, s’iniciaran les obres, que tenen una durada prevista d’uns 10 mesos i mig. L’alcalde calcula que, cap a finals de l’any vinent, tot hauria de quedar enllestit.
Parcel·les més grans
Una de les necessitats que el territori ha fet ressonar més en els últims mesos són les parcel·les grans. Empresaris i polítics locals s’han fet un fart d’explicar a administracions superiors que el Berguedà té una gran mancança de sòl industrial disponible, però especialment de terrenys grans, que és el que majoritàriament busquen les empreses que s’han interessat fins ara per aterrar al polígon d’Olvan.
Aquest segon paquet d’obres permetrà posar en marxa parcel·les de 10.000, 9.000 i 8.000 m². A més, Olvan estan pendent de la modificació del planejament urbanístic del polígon que la comissió territorial d’Urbanisme va aprovar aquest estiu i que s’hauria de publicar al Diari Oficial de la Generalitat abans que acabi l’any. Aquesta modificació és més que un tràmit de despatx perquè permetrà unir algunes d’aquestes parcel·les per aconseguir els terrenys de mitjana dimensió que reclamen algunes empreses, com ara Paulig —l’antiga Liven—, que fa temps que ha expressat el seu desig d’expandir-se a Olvan.
Clam empresarial
Sebastià Prat confia que, amb la nova fase d’obres i el canvi de planejament urbanístic, hi hagi una resposta ràpida de les empreses: «Si hi ha una pressió a nivell de demanda, també serà més fàcil aconseguir que es continuï ampliant el polígon. Aniria molt bé que hi hagués una bona resposta del teixit empresarial».
L’empresariat, per la seva banda, no en té cap dubte. El president de l’Associació Comarcal d’Empresaris, Josep Maria Serarols, deixa clar, a l’Aquí Berguedà, que «la nostra reivindicació sempre ha estat la d’activar les 50 hectàrees i d’una manera immediata». Serarols ha celebrat la notícia, tot i que ha insistit que el ritme de les empreses és diferent al de l’administració: «Les empreses necessiten el sòl disponible immediat, però és el que hi ha. El ritme és exasperant«.
Tant Prat com Serarols coincideixen que, en paral·lel a les obres i als tràmits urbanístics, cal garantir que la subestació d’Olvan sigui una realitat. Ara bé, perquè això passi és imprescindible que Red Eléctrica de España inclogui la infraestructura en la seva planificació quinquennal, per al període 2026-2030.
La subestació és vital perquè permetria obtenir l’alimentació elèctrica necessària per començar a acollir les fàbriques que reclamen parcel·les més grans. «Si al final tenim les parcel·les grans però no tenim les potències necessàries, tindrem un problema gran», avisa Serarols.
