“El Berguedà necessita motors econòmics per millorar la seva competitivitat”. Així de contundent ho ha dit Josep Fígols, president de l’ACEB (l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà). Les prioritats passen, ha dit, per acabar el desdoblament de l’eix del Llobregat (C-16) de Berga a Bagà, i desencallar i poder posar en marxa el polígon comarcal d’Olvan. També cal saber vendre la comarca a nivell industrial, com s’ha aconseguit en el sector turístic. En aquest sentit ha dit que és un gran fre “la mala posició en infraestructures de transport i comunicacions”. I no només suspèn en aquests temes: el Berguedà té un dels índex d’atur més elevats (17,9%), el PIB per habitant és el més baix de les comarques centrals i del Pirineu, només un 12% de la població té estudis universitaris, i la fuga de talent importantíssima. Aquestes són algunes de les dades que recull el Dossier Econòmic de l’ACEB.
Un estudi que s’ha presentat avui i que valora l’estat de l’economia a la comarca a partir d’una sèrie d’indicadors: l’activitat econòmica, el turisme, l’atur, la formació, la fuga de talent, infraestructures, i telecomunicacions. Xifres i estadístiques que prenen el pols a la comarca i que demostren que el Berguedà és en molts casos a la cua. Moltes dades no són positives, i algunes “preocupants”, segons el president de l’ACEB Josep Fígols. Però el propòsit és treballar per millorar el posicionament de la comarca. La idea és que amb aquestes dades a les mans es pugui generar debat i anàlisi, i que sorgeixin propostes i objectius perquè millori la situació econòmica del Berguedà. I la competitivitat perquè el Berguedà està molt mal posicionada, al número 33 de 41 comarques catalanes. El dossier serà la base del debat que es farà el 12 de desembre en el marc de la tercera edició del Fòrum Econòmic del Berguedà, a l’ACEB.
El Berguedà té 41.202 habitants, sent la capital, Berga, el municipi que assumeix el gruix de la població, en un 40%, amb 16.645 habitants. Una comarca que per nombre d’habitants es troba entremig de les altres amb què limita i que s’han tingut present a l’estudi per fer comparatives: Bages, Osona, Solsonès, Alt Urgell, Cerdanya i Ripollès. De totes aquestes, el Berguedà és la que té el percentatge de població ocupada més baix, un 25% de la població treballa, això vol dir una de cada quatre persones: 10.127 (6.658 de les quals són assalariats i 3.469 autònoms).
Pel que fa al nombre d’empreses, al Berguedà n’hi ha 1.228, una xifra no massa elevada si ho comparem per exemple amb l’Alt Urgell, una comarca amb poc més de 14.000 habitants i amb 1.500 empreses. “Estem mancats d’empreses”, diu Fígols, i afegeix que “caldria potenciar el sector industrial, que està molt per sota del de serveis i seria bo més equilibri”. En aquest sentit, el 70% de les empreses (911) són del sector serveis; el 16% indústria (205); l’11% són empreses del sector de la construcció (143); i el 3% de l’agricultura (35). La majoria són microempreses, un 82% (1.055), n’hi ha 220 d’entre 6 i 50 treballadors, 11 d’entre 50 i 250, que aquest seria el model d’empresa ideal per la comarca segons Fígols; i només n’hi ha 2 de més de 250 treballadors que són l’Hospital de Berga i Montajes Rus. Referent al volum de facturació, les empreses amb seu al Berguedà que tenen una facturació superior al 10 milions d’euros són: Catalana de Pinso, Montajes Rus, Serradora Boix, Ballús i Pasquina.
En l’apartat de turisme, les dades analitzades conclouen que els càmpings i les cases rurals són allotjaments que tenen un molt bon percentatge d’ocupació comparat amb altres comarques i amb el conjunt de Catalunya: un 64% els càmpings i un 20% les cases rurals. Els hotels, hostals i albergs però, no estan tan ben posicionats (l’ocupació és baixa amb un 16%). En total el Berguedà ofereix 204 establiments turístics amb 9.231 places, el 73% de les quals corresponen a càmpings.
L’atur és un altre indicador que detalla el dossier de l’ACEB. Hi ha 3.366 persones sense feina (17,9%), sent la segona comarca de les analitzades –per darrere del Bages– amb l’índex de desocupats més alt. I la majoria del sector serveis, i persones d’entre 50 i 60 anys.
Pel que fa la formació, un important gruix de gent deixa els estudis penjats (un 15% per exemple té la primària incompleta), i és baix el percentatge de persones amb estudis universitaris (un 12%). La formació professional se situa al 13% però caldria potenciar-la, ha dit Fígols. De cicles n’hi ha vuit de grau mitjà, i actualment de grau superior només un, tot i que també val a dir que el territori ha demanat un cicle de grau superior del sector agroalimentari (concretament Puig-reig), i Gironella en vol demanar un de treballs al bosc. Per altra banda, també cal destacar els cursos de formació continua i ocupacional que es fan.
La fuga de talent és una altra realitat. Pràcticament la meitat dels joves de la comarca (de les promocions del 1975 al 2006) viuen i treballen fora del Berguedà. El 75% considerada que hi ha poques oportunitats de guanyar-se la vida a la comarca, i més del 60% té clar que al Berguedà hi ha menys oportunitats per trobar feina del seu sector.
Un altre indicador: el capital. Berga té el deute per habitant més gran de les ciutats analitzades, amb 1.299 euros.
Si ens fixem amb les infraestructures, Berga també suspèn. No disposa de fibra òptica, tampoc d’estació de busos, no hi arriba el tren, i els viatgers d’autocar no es poden beneficiar del sistema tarifari integrat. Sí que té transport públic urbà. A la resta de ciutats analitzades els surten afirmatius com a mínim dos d’aquestes indicadors.
I el Dossier Econòmic de l’ACEB acaba fent-se ressò també de les inversions de la Generalitat en els pressupostos de l’any que ve, el 2014, pel Berguedà. És la que s’emporta la inversió més baixa de les comarques de la Catalunya Central i dels Pirineus amb 1.747.538 euros (42 per habitant). A l’Alt Urgell són cinc vegades més.
