Sant Julià de Cerdanyola i Bagà celebren dimarts la Fia-faia, que presentarà candidatura per ser Patrimoni de la Humanitat

La festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola presentarà candidatura per ser declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco, reconeixement que té la Patum de Berga. Ho ha avançat a Ràdio Berga Josep Ureña, de l’organització de la Fia-faia, que ha dit que s’està treballant amb aquest projecte (escolta l’entrevista clicant l’àudio adjunt).
La Fia-faia és la celebració més destacada del Nadal al Berguedà i està declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Es fa cada 24 de desembre a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, on enguany, en total, es cremaran entre 600 i 700 faies (més de 400 a Bagà i més de 200 a Sant Julià), que són torxes confeccionades amb una herba de tija alta que s’ha fet assecar i que serveix per commemorar l’arribada del solstici d’hivern.
A Sant Julià de Cerdanyola el tret de sortida es dóna a les 6 de la tarda, que és l’hora que les torxes comencen la baixada des de la muntanya i fins a la plaça de l’església del poble, on s’hi arriba cap a 2/4 de 7 i es clou la celebració amb torrades amb allioli de codony. A Bagà, on la festa és més multitudinària, la cita és a 2/4 de 7. Es fa també la baixada de torxes enceses des de la muntanya del Siti i s’arriba al poble pels volts de les 7. Llavors comença la crema de les faies i es fa un petit recorregut des de la plaça Catalunya fins a la plaça Porxada, on se segueixen consumint les torxes fins al final. També es balla la dansa típica de la Fia-faia i en acabar es reparteix coca amb allioli de codony.
Es tracta d’una festa que compta amb una àmplia representació dels pobletans, s’hi impliquen petits i grans, i no només el dia de la festa sinó que prèviament ja s’ha hagut de treballar per collir l’herba, deixar-la assecar i confeccionar les torxes. Un esforç i una feina que té recompensa, ja que la Fia-faia és una festa que atrau cada vegada més gent i que omple Bagà de visitants.
La Fia-faia està del tot arrelada i compta amb una llarga tradició, ja que ni tant sols es va deixar de fer durant la Guerra Civil. Sí que posteriorment, entre els anys 1950 i 60 hi va haver una davallada i va semblar que es podia perdre però va revifar i de mica en mica va tornar a agafar embranzida. De l’any 2000 fins l’actualitat la Fia-faia viu un moment esplendorós, ja que en els últims temps s’han recuperat aspectes com la baixada de les torxes, la recopilació de músiques, el toc de corn, i la penjada de torxes als balcons, entre d’altres.