Josep Maria Garcia, sobre la Fàbrica de la Xocolata: “Amb l’esllavissada ha desaparegut tot l’embigat del sostre que era extraordinari”

Com tants d’altres municipis de la comarca del Berguedà, la Pobla de Lillet té una important història industrial. A mitjan segle XIX i a principis i fins a la meitat del segle XX, a la Pobla hi havia diverses fàbriques i molins. El tèxtil va ser una insígnia de l’economia berguedana fins que el panorama econòmic dels vuitanta va obligar a aquestes empreses a anar tancant portes – també d’aquesta localitat de l’alt Berguedà i també en les dècades anteriors –. El que no és un producte, però, tan propi de la comarca i a la vegada forma part, almenys en el cas que ens ocupa, de la història industrial de la comarca és la xocolata. Ho saben bé els poblatans, que fa dies veien com una esllavissada se’n duia part d’un emblemàtic edifici local: L’antiga Fàbrica de Xocolata, propietat de la família Fàbregas, i que va impulsar Joaquim Fàbregas Coma, d’Osona, a mitjan segle XIX.

Fàbregas va adquirir l’edifici en una subhasta el 1862. Segons ha explicat, a l’AquíBerguedà i a Ràdio Berga, Josep Maria Garcia que n’ha fet un extens treball d’investigació, la segona part del qual es publica en l’últim número de l’Erol.

Empresa familiar històrica

Esfondrament-Fabrica-Xocolates-Fabregas-10Es tracta d’una empresa familiar que va acabar desapareixent tot un segle després que Joaquim Fàbregas l’obrís, però que en tancar va deixar un espai singular a la Pobla de Lillet, un edifici antic i desgastat que ha acabat caient no només per la humitat i l’esllavissada d’una pedra, però també per les seves característiques estructurals, pròpies de l’època en què va construir-se. “S’ha salvat encara una part on hi ha unes antigues torradores; però malgrat tot hi ha una destrossa tremenda en una banda important de l’edifici, ja que abans les estructures es construïen unes a continuació de les altres, amb un envà només de separació; i això segurament ha fet que molta part acabés caient en efecte dominó”, ha lamentat Garcia; que ha avançat que “tot l’embigat del sostre ha desaparegut i era realment extraordinari de veure”.

Patrimoni en desaparició

La família propietària de la Fàbrica de la Xocolata “va comprar els molins el 1862, i va obrir al municipi un establiment dedicat a aquest producte, però durant uns anys no s’hi va fer res a la fàbrica, és cap el 1888 que hi ha constància que es va donar d’alta l’activitat”, segons les dades que ha pogut recopilar Garcia. “Els documents parlen de dos molins, un que estava a una banda del riu Rigatell i l’altra, a l’altra banda”, ha explicat; tot i que ha matisat que “el d’una banda faria molt temps que hauria quedat reduït a res, i no he trobat gent que l’hagi vist dempeus”.

De les fàbriques que hi havia en aquella època, a més, Josep Maria Garcia ha recordat que “la majoria van obrir entre el 1890 i el 1905”. Així, les tres fàbriques tèxtils que hi havia a la Pobla i també la fàbrica Asland de Castellar de n’Hug, daten d’aquesta època. La major part d’aquestes indústries, tant les fàbriques tèxtils com la de xocolata i només exceptuant la dedicada al ciment, es van fer reconvertint antics molins en fàbriques més o menys grans. “Una reconversió molt habitual a Catalunya en l’època”, ha apuntat Garcia.

Josep Maria Garcia n’ha fet dos articles per la revista Erol  – el darrer es podrà llegir en l’últim número d’aquesta publicació  – i un extens treball en què ha recollit la història d’aquesta fàbrica ara enrunada, on s’hi produïa un producte tan singular per la comarca com la xocolata. Els seus propietaris la venien i distribuïen als diferents municipis de la comarca i també a Manresa; als anys 30 per exemple, amb una furgoneta Citroën que ara seria de museu.

FOTOS: Antiga Fàbrica de la Xocolata, ensorrada. AUTOR: Cedida/Ramon Saus

X