Sergi Roca (Bagà, 1975). Ha estat president del Consell Comarcal del Berguedà des de juliol de l’any 2008 i fins tot just la setmana passada. Amb l’inici del nou mandat, li ha pres ja el relleu el també convergent David Font, alcalde de Gironella.
Conseller comarcal des de 2003, Roca va ser nomenat president del Consell Comarcal del Berguedà el 26 de juliol de 2008, substituint Montserrat Ribera. Des de llavors ha ocupat altres càrrecs, com el de conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i ha estat membre del Fòrum de Joves Electes de l’Associació Catalana de Municipis. Com a President del Consell Comarcal del Berguedà ha ostentat, a més, la presidència del Consorci de Turisme i del Consorci del Parc Fluvial, dos ens que van acabar convertint-se en un: l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, que – pel seu càrrec comarcal – també ha presidit.
– Te’n vas satisfet?
– Sí, me’n vaig satisfet. Penso que encara queda feina per fer. Però en tot cas me’n vaig deixant un Consell Comarcal ordenat, endreçat, i d’alguna manera econòmicament del tot viable, i per tant amb superàvit. Un ha de fer balanç quan fa tancament d’una etapa vital, i la veritat és que l’haver estat regidor, alcalde del meu poble [en el període 2003 – 2004], conseller comarcal i president del Consell Comarcal de la meva comarca, senzillament ha estat un honor. Estic satisfet perquè hi ha projectes que s’han tirat endavant, que s’estan tirant endavant en aquests moments i d’altres que es desenvoluparan d’aquí pocs mesos. Però en tot cas, els qui agafen el relleu també tenen molta feina per fer, per anar fent millor aquest Berguedà que ens estimem.
– La unió de consorcis en el que ha acabat sent l’Agència de Desenvolupament del Berguedà és una de les velles assignatures pendents que s’han pogut complir durant el darrer mandat.
– Sí, la veritat és que va ser una obsessió. La integració tarifària del transport públic i la creació d’aquest ens de promoció econòmica eren dues obsessions que tenia molt marcades. El Consell Comarcal del Berguedà va liderar aquest procés d’unificació de consorcis que no era gens fàcil perquè aquí intervenien interessos polítics, les patronals empresarials hi tenien el seu paper, els sindicats també; feia molts anys que se’n parlava i era complicat endreçar-ho. Però vam poder-ho constituir al juliol del 2013, amb sector públic, privat, sindicats. És un ens vinculat al Consell amb què es poden fer moltes coses a nivell d’emprenedoria, de clústers, etcètera; per aconseguir que el desenvolupament de l’economia i la creació de llocs de treball sigui una realitat al Berguedà.
– La col·laboració entre sector públic i privat, doncs, és important?
– És bàsic. En l’actualitat, en la situació econòmica del país, pel bon fer i l’assoliment dels projectes que es planegen, hi ha d’haver sempre aquesta col·laboració entre el sector públic – Consell i ajuntaments – i aquest sector privat, des de les patronals com la Cambra de Comerç i l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) a Hostaleria i Turisme del Berguedà. A més, a l’Agència de Desenvolupament hem incorporat els sindicats, tot i que en aquest cas només s’hi va voler afegir UGT, que és important i et dóna perspectiva a nivell de relacions laborals i de formació per a possibles treballadors i també emprenedors.
– Per concretar, què s’ha fet i què s’ha de seguir fent per impulsar econòmicament el Berguedà?
– S’està fent molt bona feina en l’àmbit de l’emprenedoria, amb projectes molt importants ja des d’educació primària i secundària. Aquesta és una tasca que com a comarca ens han reconegut des de la Generalitat i la Diputació. Projectes com el concurs d’idees emprenedores, el curs d’estiu d’emprenedors, etcètera. A més estem treballant sectors productius claus com l’agroalimentari, en aquest ha estat important la creació del Clúster de Productes Típics de Muntanya. Un clúster que agrupa més de 50 socis que es poden beneficiar de l’economia d’escala del seu àmbit i que es vincula també amb el sector primari, amb l’agricultura i la ramaderia. Cal tenir en compte, així mateix, el sector tèxtil – sanitari, amb 14 empreses que creen més de 800 llocs de treball, i pel qual s’ha d’apostar pel valor afegit que ens dóna. Paral·lelament, en l’àmbit turístic hi ha molts projectes: la Ruta Verda que s’està executant ara, la dinamització del pantà de la Baells a partir d’un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i el Parc de Pesca que serà una realitat entre finals d’aquest any i principis del que ve.
Tot plegat són projectes estratègics. L’objectiu ha de ser que aquestes 2.000 i escaig persones que estan a l’atur tinguin feina al Berguedà i evitar tant com sigui possible la fuga del talent jove de la comarca.
– El turisme, per tant, és una via per la promoció econòmica de la comarca.
El turisme és una de les potes de l’economia del Berguedà. Si em preguntes si ha de ser l’única, jo penso que no ha de ser l’única. Ja sabem què és dependre d’un monocultiu productiu, com el tèxtil o les mines. Quan s’acaba, la comarca pateix molt. Per tant, cal diversificació. Tenir en compte el sector primari, l’agricultura i la ramaderia; i també la industria com a sector de transformació de matèries primeres i el turisme. A més, la comarca del Berguedà té totes les condicions naturals, l’hospitalitat de la gent, perquè el turisme sigui un element important i tots els estudis ho demostren, a nivell de PIB, d’ocupació, de pes específic del turisme a la comarca.
– Ara parlàvem de projectes com el Parc de Pesca o la Ruta Verda, que ja s’estan desenvolupant o es desenvoluparan els pròxims mesos, i el Consell també ha actuat recentment al Castell de Sant Ferran de Berga. Però quines actuacions queden pendents per aquest nou mandat?
– N’hi ha de programades. En el pla d’acció a nivell turístic de la comarca del Berguedà, i que vam fer nostre a l’Agència de Desenvolupament, acordat per sector públic, privat i UGT, hi ha el desenvolupament de Rasos de Peguera i de Coll de Pal, aquest domini esquiable ja integrat a Molina i Masella. A banda, dels projectes que comentaves que s’executaran aviat com el Parc de Pesca o la Ruta Verda. O la dinamització de la Baells que ha de continuar, juntament amb els ajuntaments de Vilada i Cercs i el Consell Comarcal. També s’ha fet molta feina en la protecció de la Riera de Merlès.
– L’última legislatura ha coincidit amb un període econòmic difícil.
– Sí. A més, els consells comarcals no gestionen impostos i encara tenen un finançament més dèbil. Però tot i així és l’etapa que hem rebut més ajuda d’administracions superiors. Hi ha hagut un treball darrere, hem anat a veure la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, hem anat a Madrid quan ha convingut, i a partir d’aquí vam poder crear els clústers o l’estudi del Santuari de Queralt, que és una feina que deixem feta per a què l’Ajuntament de Berga pugui aprofitar. Ha estat important picar portes, per poder desenvolupar projectes en els que crèiem i que tenien un treball darrere.
– Durant tot aquest temps, has reiterat que els consells comarcals eren ens necessaris.
Sí. La comarca del Berguedà és un clar exemple. En comarques amb diversos municipis dispersos, molts d’ells petits, aquests necessiten una administració que els pugui ajudar en diferents aspectes, en el servei d’assistència de secretari, de serveis urbanístics, a nivell de llicències d’activitats, etcètera. Això vol dir que els consells cada dia tindran un paper més important. Si per exemple Sant Jaume de Frontanyà ha d’esperar a tenir un servei concret de la Diputació, seria un procés molt complicat. D’aquí que la relació amb la Diputació de Barcelona hagi millorat molt.
– La clau és compartir serveis?
– D’entre les reivindicacions que havíem fet arribar a la Diputació de Barcelona de fa molt temps, hi havia la necessitat de disposar d’un equip de serveis urbanístic, de llicències ambientals, per mancomunar aquests serveis entre els municipis. Vam creure que valia la pena provar-ho i ara aquestes són eines de les que disposen els consistoris. Els serveis d’escombraries, de beques menjador, tot plegat és a favor dels 31 municipis de la comarca.
– També s’ha treballat en mesures socials.
– Hem rebut un ajut, del pla de cohesió de la Diputació, superior als 700.000 euros. Aquest ha de ser un dels pals de paller de les polítiques de benestar social i cal agrair la feina dels tècnics i dels ajuntaments. Una de les àrees més potents del Consell Comarcal és l’àrea de Benestar Social, on es coordina tot el que són assistents socials, educadors socials, serveis de drogodependència, d’inclusió, d’immigració, entre d’altres.
– S’ha explicat prou bé quina és la tasca del Consell Comarcal als ciutadans?
– Bé, aquests últims quatre anys hem treballat en la pàgina web, en butlletins digitals, hem fet múltiples rodes de premsa als mitjans. Ens hem intentat explicar i explicar els serveis que donem des del Consell Comarcal, que no són únicament realitzar el DNI o el descompte del Túnel del Cadí.
– Algun consell que hagis donat al nou president comarcal, David Font?
– En David Font coneix els projectes que s’han tirat endavant, hem tingut quatre anys per anar-ne parlant perquè ha estat conseller comarcal tot aquest temps. El que li desitjo és tota la sort, tota la visió comarcal; que sigui conscient i ell ho sap que ha de treballar pels 31 municipis de la comarca, i prioritzar aspectes com són el benestar de les persones i el benestar de les famílies, i la promoció econòmica, que al cap i a la fi acaba derivant en tot el que és el benestar per la persona i el benestar per la família.
– I a Sergi Roca el tornarem a veure en política?
– Pot ser. Ja vaig dir, quan vaig anunciar que em retirava de la primera línia política comarcal, que era una decisió temporal. El meu desig és tornar algun dia, perquè vull treballar pel meu poble, per la meva comarca i el país. Estic convençut que més endavant puc tornar i potser tenir d’altres responsabilitats.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a Sergi Roca a continuació:
