El senderisme comporta al Berguedà un impacte econòmic de 5,1 milions, generant 5,36 euros per cada euro invertit

Un estudi del senderisme com activitat turística pel desenvolupament econòmic del Berguedà calcula en fins a 5.105.695,20 euros l’impacte econòmic directe d’aquesta activitat a la comarca. La pràctica de caminar genera al Berguedà 5,36 euros per cada euro invertit.  Es tracta d’un benefici net a l’any de 4.739.850 euros, ja que pel que fa els costos anuals de l’activitat, la xifra de despesa global de la mateixa se situa a l’1.086.611,41 euros. El treball ha estat promogut per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i el Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, el TecnoCampus Mataró-Maresme i el Grup de Recerca Aplicada en Benestar Econòmic i Turisme (Grabet).

L’estudi s’ha proposat analitzar, d’aquesta manera, la potencialitat del turisme esportiu i actiu pel que fa aquesta activitat, i definir el fenomen així com avaluar el seu impacte econòmic a la comarca. Durant 16 mesos de dedicació, el doctor Josep Maria Raya, investigador responsable, i el seu equip han volgut anar més enllà dels estudis habituals d’impacte econòmic: “creant el primer anàlisi cost – benefici del senderisme en un entorn, en aquest cas al Berguedà”, segons ha relatat el mateix Raya.

DSCF5827 (Medium)El document i les seves dades han de servir també per “prendre decisions de caràcter operatiu” i també “per gestionar el dia a dia”, ha plantejat Francesc Vila, gerent de l’àrea de Turisme de la Diputació de Barcelona, que ha elogiat el paper del Laboratori de Turisme a l’hora de disposar d’una sèrie d’indicadors per realitzar “una gestió sostenible” de la potencialitat turística del territori.

Vila ha estat acompanyat en la presentació – que s’ha dut a terme a Berga aquest divendres – de David Font, president del Consell Comarcal del Berguedà i de l’Agència de Desenvolupament; i també de l’investigador Josep Maria Raya, autor de l’estudi.

“Aquests 1.900 quilòmetres que tenim de camins ens han permès, a través de l’Agència, sortir a explicar-nos a fora; perquè la nostra comarca fos coneguda i fos una de les que escull la gent per venir a fer aquest tipus d’activitats. A partir d’aquí es va creure oportú fer un pas més i estudiar l’impacte del retorn a nivell territorial d’aquesta xarxa de camins”, ha indicat David Font al respecte de l’anàlisi econòmic de l’activitat senderística del que ara es disposa.

D’entre les dades que s’han obtingut en l’estudi, i més enllà de les xifres d’impacte econòmic directe, Josep Maria Raya també ha posat sobre la taula que, en aquest cas, el càlcul cost-benefici ha anat més enllà. “Tenint en compte també monetàriament, els beneficis que comporta sobre la societat en termes de salut i de la pròpia valoració de l’activitat que fa el caminant”, ha dit Raya.  Aquests conceptes enfilen la xifra de benefici fins als 5.826.461,89 euros de retorn a la societat.

DSCF5833 (Medium)D’entre les conclusions, l’estudi permet conèixer que actualment més del 90% dels senderistes que vénen al Berguedà són catalans, essent més del 25% de Barcelona capital. “Que ens indica que és un perfil fidel però, a més, que hi ha camí per buscar visitants fora de la demarcació, que encara hi ha només en un petit percentatge”, ha dit Raya.

El 52% dels turistes només passen un dia a la comarca, pel 46% que hi pernocten i el 2% que es queden a dormir fora en un altre indret que no és el Berguedà. En el total de pernoctacions, el càmping – especialment en règim de només dormir –, es presenta com el tipus i règim d’allotjament més utilitzat, amb especial incidència en la temporada alta. Un 28% s’allotgen a càmpings i un 13,23% en allotjaments rurals, que són les opcions que sobresurten per davant de diferents tipus d’opció i també per diverses categories d’hotel.

Un perfil de senderista amb estudis superiors

Per obtenir les dades es van realitzar 695 enquestes a diversos camins de la comarca en què es practica senderisme, a l’entorn del Pedraforca, Queralt, Font Freda, Rasos de Peguera i Empedrats. A partir d’aquí, amb un error mostral del 3,35%, també s’ha pogut calcular que la població total de persones que porten a terme aquesta pràctica durant tot l’any és d’111.600  persones, amb fins a 82.752 senderistes a temporada alta i 28.848 a temporada baixa.

L’edat mitjana és de 39,78 anys i el perfil és equilibrat entre homes i dones, i de més de la meitat de persones amb estudis universitaris. Un 75% són gent que treballa, mentre que el 25% restant es divideix per terços en estudiants, jubilats i persones a l’atur. “El que fa un perfil de practicant molt interessant, un client d’a prop i amb mitjans econòmics”, ha valorat Raya.

La despesa calculada dels visitants per cada dia d’estada, dóna a conèixer que de mitjana es fa una despesa de 28,21 euros en allotjament i de 24,45 euros en manutenció per persona i dia. L’activitat crea, a més, 93,1 llocs de treball a temps complet.