David Font (Gironella, 1980). Alcalde de Gironella, que s’estrena com a president del Consell Comarcal del Berguedà. Va ser investit fa tot just una setmana, en el ple de constitució de l’ens comarcal, en què va obtenir el suport dels 9 consellers del que fins fa poc era la federació de Convergència i Unió (CiU) i els 2 del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
– Com encares la tasca?
– És una oportunitat i responsabilitat que encaro amb especial il·lusió i ganes. Intentaré i crec que tinc l’oportunitat de traslladar ara al Consell Comarcal del Berguedà tota la feina que s’ha fet des de l’Ajuntament de Gironella. És un repte treballar des d’un àmbit més gran, pels 31 municipis i 40.000 habitants del Berguedà. Per intentar transformar aquelles coses del dia a dia que encara no funcionen del tot bé. També amb la voluntat de seguir potenciant, i estar al costat d’iniciatives que han anat funcionant a la comarca.
– També presidiràs, tal i com et correspon per la nova responsabilitat assumida, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Quins són els reptes econòmics més immediats que té per davant el Berguedà?
– En primer lloc, fomentar i atraure oportunitats econòmiques. Tant per a les persones a l’atur, que es volen iniciar pel seu compte com emprenedors, i pels que ja hi ha una gran tasca feta des del Consell Comarcal – a través també dels centres educatius i l’escola d’emprenedors –; com per oferir espais industrials adequats, perquè qualsevol indústria que vulgui implantar-se a la comarca, i en definitiva a Catalunya, trobi les comunicacions necessàries, el terreny i els serveis necessaris. Aquí també tenim part important a fer, perquè en tots els espais disponibles, no disposem de tots els serveis necessaris. Resoldre-ho ens donaria garanties per reduir l’atur a través d’aquests llocs de treball.
– David Font ha estat conseller comarcal els darrers 4 anys. Per tant coneix d’a prop l’ens i alguns dels projectes que s’han desenvolupat a la comarca, una part a nivell turístic. Aquesta és una de les vies de desenvolupament de la comarca?
– Sí. Precisament, avui es presentava un informe de retorn de l’impacte econòmic del senderisme al Berguedà, una de les activitats turístiques que tenim. Amb tota una inversió que hi ha hagut, que ha creat una xarxa de camins que permet fer aquesta activitat i turisme de natura. S’ha demostrat que cada euro invertit ha retornat a la comarca multiplicat per 5. Fins a 5,36 euros per cada euro d’inversió han tornat a la comarca; ja sigui a través de la restauració, de l’allotjament, de compres que hi han fet els visitants que venien per aquest motiu, de recursos culturals, etcètera. El turisme és una font d’ingressos, de millora de la comarca i ho ha de seguir sent. Un dels impulsos a seguir treballant. No podem supeditar el desenvolupament només al turisme, però òbviament és una de les potes a potenciar.
– L’agroalimentació és un dels altres sectors que s’han volgut potenciar en el darrer mandat.
– Sí, és un sector estratègic que va sortir d’un pla estratègic elaborat amb la participació de l’agència i agents del territori, i els propis empresaris. En l’agroalimentació tenim un teixit molt important. Una cinquantena d’empreses, més petites i més grans, van fer un pas endavant i van adherir-se a un clúster agroalimentari; això combinat amb la voluntat de crear una marca pròpia i de potenciar-la, ha fet que es posi de manifest que aquí hi ha un productor de qualitat i la gent ho percep. Si a tot això hi sumem la gran qualitat d’aquest tipus de producte, i tota una sèrie d’iniciatives d’Hostaleria i Turisme com la cuina del bolet o la de la caça, fires com la de la Tòfona i mostres boletaires; creiem que aquest és un dels sectors que pot seguir oferint oportunitats empresarials i ho intentem impulsar i treballar.
A més, d’un factor formatiu com el cicle que es farà a l’Institut de Puig-reig, que ens permetrà disposar de personal qualificat i format aquí a la comarca per tirar endavant aquesta opció estratègica de l’agroalimentari.
– El Clúster Agroalimentari de Productes Típics de Muntanya que va néixer fruit de l’impuls del Consell, ja ha decidit expandir-se més enllà de les fronteres de la comarca.
– És una de les ramificacions de tota aquesta idea de treball conjunt que va sorgir a través dels productors alimentaris, creiem que tenim un producte d’alta qualitat de molt bona producció, potser amb una producció limitada que també n’és un tret diferencial. Celebrem que aquesta iniciativa, que el Berguedà va tenir en el seu moment, pugui ser exportada arreu del nostre país.
– La clau és la diversificació de sectors?
– Jo crec que la clau és no centrar-ho tot en un únic sector. La comarca va estar molts anys vinculada a la mineria i al tèxtil, també durant molts anys, al sector de la construcció amb industrials i professionals paral·lels. I fruit de les diferents crisis, s’ha vist que el territori se’n ressentia de manera especial. És obvi i és necessari que hi hagi molts sectors en els quals treballar i ara els tenim. Tenim el sector agroalimentari, però també hi ha el clúster tèxtil – sanitari, en una fase més inicial, que agrupa indústries tèxtils encara existents a la nostra comarca; que no treballen un producte com es feia en el seu moment a les indústries tèxtils dels anys 70 o 80, però sí un tèxtil de més qualitat que permet noves aplicacions, i amb què aportem valor afegit al cotó i al tractament d’aquesta matèria.
D’altra banda, tenim el turisme, des de la restauració, a l’allotjament, i als recursos turístics. Cal atraure altres tipus d’indústries, molts sectors diferents que permetin que no tinguem un únic sector de dependència, perquè els ciutadans del Berguedà i el talent del Berguedà es pugui diversificar en molts sectors necessaris. Per aquest motiu, cal definir una estratègia conjunta, com la que es consensuarà al setembre en la realització d’un pla que ha de ser per als propers 3 – 4 anys i que és una tasca que no pot fer un ajuntament sol o l’Agència de Desenvolupament, sinó que cal fer un treball conjunt. En el darrer pla, 3 – 4 anys enrere, va parlar-se de l’agroalimentari com un dels sectors estratègics, i és una línia que s’ha desenvolupat.
– Com a projectes dels que hem sentit a parlar darrerament. N’hi ha almenys dos a l’entorn del riu Llobregat, com el Parc de Pesca i la Ruta Verda. Aquests són projectes que veurem acabats en poc temps?
– Sí. La Ruta Verda intenta donar valor afegit a tot un entorn que és únic i del que disposem, a l’entorn del riu Llobregat. Avui hem tingut una reunió amb la Diputació, que es proposa crear tot un camí a l’entorn del Llobregat, de Castellar de n’Hug a la desembocadura, i que ha de tenir petites ramificacions perquè tota la comarca se’n pugui beneficiar. Podem atraure gent de l’àrea urbana, però també estrangers, amb un tipus de ruta que serà familiar que es podrà fer a peu, cavall o bicicleta. També serà un recurs important el Parc de Pesca, amb un espai de pesca important que ja existeix a Pedret. I hi ha l’embassament de la Baells, un gran espai en el que – a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) – el Consell Comarcal ha aconseguit poder-hi incidir directament.
– Les accions que s’han de fer a Rasos de Peguera i Coll de pal, podrem veure-les acabades aquest mandat 2015 – 2019?
– S’hi porta molt temps treballant. Cal dir que la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2026 els donava un lloc de sortida més ràpid, per poder fer-los realitat; Coll de Pal obriria la possibilitat d’un domini esquiable molt gran que no obligaria a traslladar-se a la Cerdanya per disposar-ne.
Pel que fa els Rasos, malgrat ser un espai privat, des del consell i les diferents institucions s’ha treballat per donar-hi una solució que n’ha de permetre la dinamització turística i d’esports d’hivern. Buscarem la complicitat, especialment de la Diputació, per fer-hi una aposta ferma i que pugui actuar-se als Rasos de Peguera aquest mandat. Cal però trobar una manera que faci possible digerir la inversió i cercar complicitats tant amb agents econòmics com amb els propietaris de la instal·lació, que de fet estan predisposats a arribar acords.
– La Generalitat destinarà aquest estiu més de 3 milions d’euros en millores de seguretat a la C-16. Però del desdoblament que s’havia parlat anys enrere i alternatives que havien sorgit, ens n’hem d’oblidar?
– Com s’havia plantejat en el seu moment, al 2010 en una reunió a Andorra, es va dir que el desdoblament entre Berga i Bagà superava els 700 milions d’euros, per un tram relativament curt. No sé si s’ha de treure de l’agenda de tasques a fer, però no està en l’agenda de les accions immediates. Hi havia una alternativa del departament de Territori, que en el cas que es tiressin endavant els Jocs d’Hivern, era més assumible per part del govern català. No era ben bé un desdoblament, sinó tres carrils, un d’ells reversible.
El que hi ha ara són unes millores que s’han proposat a través d’un informe que ha fet arribar el Consell Comarcal al departament, en què es denunciava una elevada sinistralitat en un tram concret. A partir d’aquí, s’han proposat una sèrie de millores que han de permetre circular amb més seguretat per aquesta via.
– En aquest mandat, CiU ha arribat a un pacte de govern amb el PSC, del que al ple de constitució es va dir que s’arribarien a acords més concrets els propers dies. Com ho teniu?
– Estem parlant entre tots els consellers comarcals que formem part de l’equip de govern. La setmana que ve aquest cartipàs podrà estar tancat i es podrà fer públic. D’altra banda, seguim parlant dels projectes de legislatura amb el PSC, i la primera quinzena d’octubre es podrà presentar el pla de mandat 2015 – 2019 amb iniciatives enumerades i treballades en part. També fent possible l’aportació i el debat polític amb la resta de partits. I que ajuntaments a través del Consell d’Alcaldes, i la ciutadania, a través d’un procés participatiu que tenim la voluntat d’obrir, també puguin dir-hi la seva.
– Aquest divendres tens un acte a Santa Maria de Merlès, que diumenge voten si es queden al Berguedà o voten a favor i s’incorporen al Lluçanès. Què els diràs als veïns?
– D’entrada els direm que ells tenen la oportunitat de decidir lliurament si volen seguir formant part d’aquest territori, del Berguedà, on han estat històricament i on hem estat treballant projectes conjunts; o bé volen adherir-se a una nova realitat territorial. No anem allà a dir-los exclusivament que votin que no, només faltaria. Si no que els anem a explicar coses que potser des de l’altra vessant no s’està explicant de la comarca del Berguedà, i la decisió acabarà sent seva diumenge.
Pots escoltar l’entrevista sencera a David Font, nou president del Consell Comarcal del Berguedà, a continuació:
