Mobilitat Berguedà

Cercs, Societat

Es compleixen 40 anys del tràgic accident a la mina de la Consolació, on van morir 30 miners

Es compleixen 40 anys del tràgic accident a la mina de la Consolació, on van morir 30 miners

Aquest dimarts, 3 de novembre, fa 40 anys que el Berguedà va viure una autèntica tragèdia a les mines de la comarca. El 3 de novembre de 1975 una explosió de grisú a l’interior de la mina de la Consolació (entre Cercs i Fígols) va causar 30 morts. Van morir 30 miners de Berga, Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Salvador de Cercs i la Pobla de Lillet. Va ser un dia molt trist, una desgràcia per les famílies i per la comarca. Quatre dècades després encara és present en el record de molts berguedans, sobretot dels que treballaven a les mines de la comarca i en especial als miners supervivents de l’accident. D’entrada van ser sis, tot i que dos d’ells van morir. Van quedar quatre supervivents. Un d’ells és Josep Vilalta Blasco, de 66 anys i veí de la Pobla de Lillet. No oblidarà mai aquells fets.

Josep Vilalta, supervivent

En una entrevista a Ràdio Berga i a l’Aquí Berguedà, Vilalta ha assegurat que “un accident com aquell et queda gravat per sempre més. A mi no em marxa de la memòria”. Ens ho ha relatat amb detall (pots escoltar l’àudio adjunt). Tenia 26 anys, en feia 8 que treballava a la mina, i aquell 3 de novembre va anar a treballar excepcionalment perquè era un dia que sent Fira de Tardor al seu poble, la Pobla de Lillet, solia fer festa.

“Em van demanar que hi anés perquè havien muntat unes piles i hi vaig anar. Vaig entrar al meu lloc, jo estava a la Galeria General, i de seguida em va venir un cop d’aire molt fort per darrera, em vaig girar i tota la boca era una bola de foc. A mi l’ona expansiva ja em va llançar 100 metres, però darrera de tot allò era com un camp de bombes, explosions que em va fer pensar que tothom era mort i jo també. Però palpant vaig trobar que la cinta transportadora del carbó es movia, m’hi vaig agafar i em vig posar a cridar. Em van sentir uns companys de més avall i em van ajudar. Jo estava fet un cromo”, recorda Vilalta:

En aquell moment a la Consolació, en conjunt hi havia uns 200 treballadors, segons ha recordat Vilalta. En van morir 30, tots els de l’explotació on hi va haver l’accident.

Explosió de grisú. Falta de ventilació

Un accident que va ser conseqüència d’una explosió de grisú. El grisú és un gas molt temut pels miners i històricament ha causat moltes explosions en les mines amb nombroses víctimes. Al Berguedà també ho va patir aquell 1975. Una brutal explosió de grisú en unes instal·lacions que havien estat dos dies tancades pel pont de Tots Sants i no havien tingut temps de ventilar-se: “aquest va ser el gran problema”, ha dit Josep Vilalta, “veníem de tres dies de festa i que no s’havia ventilat la galeria, sinó el grisú no peta”. “Si hagués circulat l’aire no hi hagués hagut l’explosió” però sense ventilació “amb una guspira n’hi va haver prou, que per mi va ser quan van donar la corrent”.

“Em van quedar tots els ossos tocats”

Josep Vilalta va quedar ferit, “desgarrament dels ossos”, ha dit. L’afectació va ser general a costelles, genolls, cames… la recuperació va ser lenta a l’hospital de Manresa, on li van fer intervencions diverses: “operacions per dins la boca, estètica, genolls, també em van haver de treure la porqueria dels pulmons perquè allà dins tot el què havia respirat era carbó”, ha explicat.

Tornada a la mina, com a lampista

Un cop recuperat, Josep Vilalta va decidir no agafar una invalidesa sinó tornar a treballar. “Carbons de Berga ens va deixar triar el lloc de treball als quatre ferits, mantenint-nos la categoria. Jo vaig fer de lampista de la mina fins que la van tancar”. No hi va voler tornar a entrar. Per aquest motiu tornar a treballar a la mina no li va fer por, però sí entrar a la galeria “ho vaig fer un dia, i amb molta angoixa”, ha ressaltat:

“El 3 de novembre el celebro com si fos el meu aniversari”

Per a Josep Vilalta, el dia 3 de novembre és el seu aniversari. Va tornar a néixer. “Aquest dimarts faig 40 anys”, ha dit. L’accident a la mina ha marcat la seva vida. Aquell dia el descriu com a “terrorífic”, i té clar que ell hagués pogut ser una víctima més. Per això diu que va tornar a néixer, “vaig passar pel forat de la clau, perquè escapar-te d’allà, amb boles de foc, va ser terrorífic”.

Només de pensar-ho, de recordar-ho, els ulls se li veuen plorosos. Allà hi van morir companys seus i la tragèdia no s’esborra de la memòria: “no em marxarà mai. És més, sempre que hi ha un accident a una mina ho torno a viure com si fos aquell 3 de novembre del 1975″. Un dia que la mineria del Berguedà, que tantes famílies ha alimentat, també en va trencar moltes. De fet, Josep Vilalta, reconeix que veient la dimensió de l’accident encara es pensava que hi havia més morts. Diu que la tragèdia “hagués pogut ser pitjor”.

Homenatge als miners

L’Ajuntament de Cercs i el Museu de les Mines estan treballant en l’organització dels actes que es faran el dissabte 5 de desembre, coincidint amb Santa Bàrbara (és el dia 4 de desembre, patrona dels miners). Es projectarà un reportatge per homenatjar els miners morts a l’accident d’ara fa 40 anys a la mina de la Consolació així com també es vol commemorar tots els miners del Berguedà.

Els actes es faran com cada any a Sant Corneli, al Museu de les Mines, i també és previst poder inaugurar un monument que recordi a totes les víctimes de la mineria a la comarca, ha dit l’alcalde de Cercs, Jesús Calderer. Són 205 les persones que han mort a les mines del Berguedà al llarg de la història. Els dos accidents més greus van ser aquest de la Consolació amb la mort de 30 miners, i abans, el 1944, van morir 34 miners a l’Espà, a Saldes.

 

30 miners morts 40 anys accident miner Consolació Josep Vilalta mina mineria al Berguedà

Estic amb tu

Comentaris

  • edu

    L’ajuntament de Cercs el museu i més gent *