Deu anys després de la Patum, la Fia-faia, la gran festa del solstici d’hivern de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, té molts números per ser proclamada Patrimoni de la Humanitat, aquesta setmana (o aquest dimarts a la tarda o dimecres al matí, depenent del ritme de l’assemblea de la Unesco que es fa a Namíbia). Forma part d’una candidatura del govern d’Andorra, amb el suport d’Espanya i França, que engloba totes les festes de foc que es fan al Pirineu, a banda i banda de les fronteres. Això inclou les faies que es cremen al Pallars la nit de Sant Joan, però també una celebració única, la de la nit de Nadal al Berguedà.
La Fia-faia es va sumar a la candidatura impulsada per Andorra fa tot just cinc mesos, quan els tràmits ja havien fet bona part del recorregut. I ho va fer tot i que és una festa del solstici d’hivern i la candidatura porta per títol Festes de foc del solstici d’estiu al Pirineu. “Això no ha estat un problema, sinó que ha donat un valor afegit a la festa i, fins i tot, més morbo, perquè crida l’atenció que nosaltres ho fem al revés: no a l’estiu, sinó a l’hivern”, explica l’alcalde de Bagà, Nicolás Viso.
La més gran del Pirineu
El director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, estudiós de la Fia-faia, diu que, dins de la candidatura, la Fia-faia ha estat molt tinguda en compte “perquè juntament amb les faies d’Isil (Pallars Sobirà) és de les poques festes que no s’ha deixat de celebrar mai i que ja és reconeguda amb el títol de Festa Patrimonial d’Interès Nacional”. A més, la Fia-faia de Bagà és la més nombrosa i espectacular de totes les festes del foc del Pirineu: de les mil torxes que es cremen en el conjunt de celebracions, més de 400 són a Bagà.
Què suposarà el reconeixement de la Unesco?
Rebre la distinció de Patrimoni de la Humanitat representarà un reconeixement per la festa i obrirà una nova era en la història de la Fia-faia. La festa s’haurà d’ajustar a les exigències de la UNESCO. Caldrà redactar un pla de salvaguarda “que no consistirà només a divulgar i a promocionar la Fia-faia, sinó que obligarà també a fer-ne recerca, preservar-la bé i revitalitzar-la”, detalla Lluís Garcia Petit, dinamitzador del Patrimoni Cultural.
Actes de celebració
Aquest dimecres Bagà i Sant Julià de Cerdanyola han preparat actes per celebrar el reconeixement, a partir de 2/4 de 8 del vespre. Es farà un repic de campanes, es llegirà una declaració, es cremarà alguna faia de forma simbòlica, i hi haurà música en directa amb els alumnes de l’escola de música per ballar la dansa de la Fia-faia. A més, del 22 de desembre al 18 de gener es podrà veure una exposició sobre les Festes del Solstici al Pirineu, a l’edifici de Palau de Bagà. Prèviament, la msotra s’inaugurarà aquest divendres, dia 4, al Museu d’Història de Catalunya.
Torna el ball dels aranyons
La Fia-faia celebra que els dies es comencen a fer més llargs i, per comprovar-ho, antigament els joves es quedaven desperts tota la nit i acabaven la festa amb una dansa “disbauxada, molt fàcil de ballar i oberta tothom”, explica l’experta Neus Simón. Es tracta del ball dels aranyons que es va perdre fa cent anys i que enguany s’ha recuperat. Divendres la Berguedana de Folklore Total i l’Esbart Cadí de Bagà el van ballar a La General de Berga, juntament amb tots aquells que s’hi van voler sumar. El ball dels aranyons podria tornar la nit de Nadal a Sant Julià de Cerdanyola, “a Bagà serà més complicat”, ha dit Xavier Pedrals. Sí que l’incorporaran al seu repertori l’Esbart Cadí de Bagà i la Berguedana de Folklore.
Les festes de foc del Pirineu són la tercera manifestació cultural catalana inclosa a la llista del Patrimoni de la Humanitat, després de la Patum (2005) i els castells (2010).
FOTO: Cremada de torxes a Bagà. AUTOR: Josep Bover
