“Que Springsteen hagi cedit els drets d’una cançó per diumenge de Corpus pot tenir un efecte revulsiu”

Gegants de la Patum
Gegants de la Patum

La notícia que els gegants de la Patum ballaran amb al ritme de la cançó ‘If I Should Fall Behind’, de Bruce Springsteen, ha generat opinions de tota mena: comentaris a favor i aplaudint la iniciativa, i reaccions en contra. Per aquest motiu, el portaveu de la comparsa dels gegants, Pere Gendrau, s’ha pronunciat amb aquest article d’opinió:

Springsteen i la Patum

Que Bruce Springsteen hagi cedit els drets d’una cançó a la Patum, ni que només sigui per un dia, és una molt bona notícia. Per moltes coses. En primer lloc, perquè això demostra que a Berga ens sabem espavilar. Quantes i quantes festes d’arreu del país i del món voldrien poder fer això i no en són capaços? I si això ha estat possible no és només gràcies a l’Albert Dorna, a qui igualment se li ha d’agrair la feina. Si això està tirant endavant és per l’esforç de tota una comparsa que ha sigut capaç d’integrar tant els que són de plantilla com els que no ho som, des de fa anys, per gaudir de la festa. I, darrerament, per celebrar un aniversari que va molt més enllà de la cançó del Bruce i de la pròpia comparsa.

Tots els debats són sans, si s’aborden amb respecte. I el de l’evolució de la Patum és un debat apassionant. La festa no és igual ara que fa deu anys, i ja no diguem que cinquanta anys enrera. Molts dels canvis o fins i tot el naixement de les comparses s’han fet de forma espontània. I, personalment, no em sabria gens de greu que l’arranjament de “If I should fall behind” es mantingués permanentment a la festa, perquè des del primer dia que la vaig sentir, ja farà més de quinze anys, vaig pensar que estava feta per sonar a la plaça de Sant Pere. Que no forma part de la nostra cultura? Els temps canvien. De la meva generació cap endavant, si som honestos, estem influïts per la cultura anglosaxona, i per moltes d’altres. Amb tot el respecte, per cada havanera que he sentit, hi ha mil cançons en anglès. I no me les ha posat la ràdio, me les he posades jo a casa. A part, hauríem de valorar també la influència celta, de la qual està amarat l’arranjament amb què es farà el ball de diumenge, en la catalana. I per prova del cotó fluix, la gaita, un dels balls més bonics que hi ha de gegants si no fos per com et deixa de fet caldo, perquè és més llarga que un dia sense pa.

Dit tot això, tranquil·litat, perquè aquest ball en concret només es farà una vegada. Per tant, més que en si és pertinent o no per qüestions culturals i musicals, hauríem de pensar en què ens aporta o què ens deixa d’aportar. El ball a partir de la cançó d’Springsteen és la cirereta, el detall més mediàtic de tot un seguit d’actes que s’han preparat des de fa mesos, i amb molt esforç, per part d’una trentena de persones de diverses edats i influències, com és la comparsa dels gegants, coordinats amb les institucions i amb diverses entitats de Berga. Sense anar més lluny, les samarretes que s’estan venent des de fa setmanes, vermelles i amb la maça del gegant nou, serviran no només per pagar les despeses de la celebració d’aquest aniversari concret, sinó també les que generarà la Patum extraordinària del setembre. I recordo que això suposa ajudar a l’equip de govern de la CUP amb els seus plantejaments d’austeritat, i que a la comparsa hi ha l’alcalde de l’equip de govern anterior. Tothom ho hauria de veure com una magnífica notícia.

Que Springsteen hagi cedit els drets d’una cançó per diumenge de Corpus pot tenir un efecte revulsiu. De fet, ja l’està tenint, veient l’interès dels mitjans de comunicació d’àmbit nacional. Si això es juga amb encert, es pot aconseguir de posar la festa als aparadors més privilegiats, aconseguir més recursos per a la sostenibilitat de la Patum i sentir-nos orgullosos, tots plegats, de com sabem gestionar les coses. I diria que, d’autoestima, més enllà de com ens agrada dir que som de Berga, no n’anem sobrats. Aquesta és una magnífica ocasió per recuperar-la, de cara enfora i de cara endins. Perquè per tirar tots els actes de l’aniversari dels gegants han treballat de forma coordinada l’Ajuntament, la Comissió del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, la Llar Santa Maria de Queralt, Anònim Teatre i diverses entitats més.

Però, anem al moll de l’òs. Es pot debatre fins a quin punt és oportú utilitzar una cançó de Bruce Springsteen per a un ball de gegants. És un debat apassionant. Però, per què genera comentaris tan agressius a les xarxes socials? Crec que el problema de fons no és la cançó, sinó la percepció que encara ara hi ha del funcionament de les comparses. Encara està extès el comentari de: això és una màfia i aquí decideixen sempre els mateixos. I és en aquest punt on vull trencar una llança a favor de com s’ha gestionat la proposta d’actes de l’aniversari, que inclou moltes més coses que la cançó, i de com funciona la comparsa dels gegants. De la resta, no en parlaré per manca de coneixement i per respecte als que les integren.

Des de fa mesos, els membres de la comparsa dels gegants ens hem reunit periòdicament per estudiar com havíem de commemorar el 150è aniversari dels vells i el 125è dels nous. Així és com s’han anat construint els actes de la pujada a Queralt el dia dels Quatre Fuets, la celebració a la plaça amb la cançó del Boss i tot el que l’acompanyarà, i l’exposició que pròximament s’inaugurarà i que comptarà amb la presència del cantant Fermín Muguruza. Per cert, Muguruza és basc, i com que no em considero espanyol, estic pràcticament tan influït per la cultura basca com per la irlandesa i l’anglosaxona. I em sembla una excel·lent notícia que l’exlíder de Kortatu s’involucri, presentant un còmic sobre els gegants d’Iruña, amb la festa.

Fruit de la feina de molta gent, divendres passat es va acabar presentant al Patronat de la Patum, que és l’òrgan on es decideixen les coses que envolten la festa, la proposta d’actes que acompanyen l’aniversari dels gegants. El Patronat exerceix aquesta funció perquè els consistoris de diversos colors que han governat Berga així ho han decidit. I tots els membres de les diverses comparses van aprovar la proposta i van agrair la feina feta, cosa que m’omple de satisfacció sabent les diferències que hi ha hagut històricament entre alguns col·lectius. Que el funcionament del Patronat es vol revisar? Parlem-ne, però que no sigui només per la cançó d’Springsteen.

El problema, crec, no és la cançó. El problema és que hi ha persones que critiquen tot el que fan les comparses per allò que dèiem, perquè són una màfia. Però, pel que fa als gegants, m’agradaria fer entendre a tothom que s’ha fet un esforç molt gran des de fa anys per obrir-la i per integrar tothom que s’hi sent atret. Jo mateix no sóc de plantilla, no puc dur la faixa verda, ni he fet mai cap ball de lluïment a la plaça malgrat fer anys i panys que els arrossego. Però m’és igual, perquè sóc immensament feliç fent un ball a la nit, ballant en un carrer costerut del passacarrers o, simplement, traginant el vell quan el que l’ha deixat a terra en surt esbufegant. I puc assegurar que a ningú no se li negarà mai això, si ho demana. Però el que no es pot fer és denunciar que tot és una màfia mentre s’està al bar bebent cervesa.

Malgrat tot el que he exposat fins ara, aquest no és un article per crear polèmica. Tot el contrari. Voldria que aquestes ratlles servissin per fer pensar a tots els berguedans i patumaires. I també per continuar treballant amb un sol objectiu: millorar la convivència i crear coses, tots plegats. La Patum, certament, la fem entre tots. Si hi ha un grup de persones que han perdut hores per preparar una celebració digna d’un aniversari com el dels gegants, valorem-ho. Si s’estan recollint diners per finançar la Patum extraordinària, perquè el consistori no té diners, valorem-ho. Si tenim algú amb contactes amb un músic tan potent com Bruce Springsteen, valorem-ho. Si tenim un director i compositor tan bo com el Sergi Cuenca, que prepara un arranjament de luxe desinteressadament, valorem-ho. Valorem-nos tots més, ajudem-nos tots més, i fem que aquesta Patum sigui històrica, que continuï creixent i que ens continuï omplint l’ànima.

 

FOTO: Els gegants vells i els nous ballant a la plaça de Sant Pere / FOTO LUIGI