El projecte Superfilharmònics, que va néixer a l’Escola Santa Eulàlia fa dos cursos, ja funciona en cinc escoles del Berguedà i arriba a 247 alumnes, segons el darrer recompte realitzat per l’Escola Municipal de Música de Berga (EMMB). La iniciativa pretén una democratització cultural de la pràctica musical en orquestra, és a dir, fer arribar l’orquestra “a sectors que en altres circumstàncies no la podrien gaudir”, ha dit aquest matí Xavi Llobet, director de l’EMMB, en una roda de premsa.
Superfilharmònics ha aconseguit que nens i nenes de 3r i 4t de primària de diverses escoles del Berguedà s’endinsin en el món de la música sense sortir del seu centre educatiu. El que va començar fa dos cursos a Santa Eulàlia avui en dia ja ha seduït les escoles de la Valldan, Sant Joan, Gironella i Sant Salvador de Cercs, la qual cosa s’ha traduït en la formació d’un total de 12 orquestres.
Una pràctica sensorial
Els alumnes que formen part del projecte Superfilharmònics no fan solfeig, de manera que aprenen l’instrument directament a les orquestres. Això, segons Xavi Llobet, fa que “moltes vegades el que fan és imitar el que fa el professor”. D’aquesta manera, la pràctica musical en orquestra activa obliga als alumnes a concentrar-se en tots els sentits per tal que el resultat sigui el que s’espera d’ells.
A més, Llobet ha recalcat que “la música ajuda els alumnes en altres aspectes i disciplines de la vida”. També s’ha referit a aquesta vessant de la música el regidor
d’Educació de l’Ajuntament de Berga, Eloi Escútia, que ha parlat de l’orquestra com “un reflex del que ha de ser la societat“. Per a Escútia, “si en una orquestra cada músic va a la seva i fa les coses individualment, no anirem enlloc”, de manera que la seva pràctica “obliga els alumnes a pensar en el col·lectiu” i, això, segons el regidor, és directament aplicable a la societat actual.
Una iniciativa d’origen llatinoamericà
Iniciatives com el projecte Superfilharmònics tenen el seu origen a l’Amèrica del Sud. En aquest sentit, Xavi Llobet ha explicat que “països com Veneçuela van començar a implementar projectes similars en llocs marginals o amb conflictivitat social “per tal de portar-hi la música i treballar el pensament en el col·lectiu“. A Catalunya, les primeres iniciatives van sorgir a l’Hospitalet i Mataró amb els mateixos objectius que als països sud-americans.
