L’edifici de la Secció d’Institut Serra de Noet, a Berga, es començarà a construir com a màxim l’abril que ve. La modificació del POUM que es necessita per poder començar les obres ja ha arribat a la comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, que és la que l’ha d’aprovar definitivament, i des del 2 de desembre està en un període d’exposició pública de trenta dies.
Si no hi ha al·legacions una vegada transcorregut aquest temps, es licitaran les obres i l’Ajuntament de Berga tindrà permís per començar a treballar a la zona on es construirà l’esperat institut.
El primer pas serà urbanitzar i electrificar un tram del Pla de l’Alemany, el carrer que portarà al centre. L’alcaldessa ha assenyalat que aquests treballs s’iniciaran al mes de febrer i que s’allargaran com a màxim tres mesos. Més tard, amb aquesta sèrie d’adequacions enllestides, ja es podran començar les obres per aixecar l’edifici de l’institut.
Els terrenys on es començarà a construir el Serra de Noet / Anna Costa
Batxillerat a la màniga
D’entrada, la construcció del nou edifici de la SI Serra de Noet no portarà batxillerat al centre. Així doncs, tal com ha passat durant aquests deu anys, els alumnes que acabin quart d’ESO i vulguin cursar batxillerat ho hauran de fer en un altre institut.
Ara bé, el nou edifici estarà pensat per donar cabuda a fins a tres línies d’ESO i disposarà d’un espai on de moment no s’edificarà, però sí que es permetrà fer-ho si en un futur la ciutat necessita ampliar l’oferta de batxillerat o de cicles formatius. En aquest sentit, l’alcaldessa, Montse Venturós, assegura que la voluntat és “lluitar per portar-hi cicles formatius o batxillerat” per tal de “donar continuïtat a la formació d’ESO que reben els alumnes”.
Una història de 10 anys
El setembre del 2006, una seixantena de nens i nenes del Berguedà van inaugurar una nova etapa a Berga. Eren els primers alumnes de la Secció d’Institut Serra de Noet –aleshores, SES de Berga–, el nou institut de la capital, que enriquia l’oferta pública que ja donava l’IES Guillem de Berguedà.
El Departament d’Ensenyament feia anys que preveia obrir un nou institut a Berga i tenia clar que havia de ser aleshores. El baby boom que hi va haver l’any 1994 deixava entreveure que l’any 2006 la demanada d’educació secundària augmentaria significativament, de manera que la fundació del nou centre va servir per satisfer l’alt nombre d’inscripcions que es va registrar.
En mòduls prefabricats
Posar en marxa un nou institut a Berga era necessari, però construir-lo requeria temps. Per això, es va optar per ubicar-lo provisionalment al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, en un complex educatiu format per dos mòduls prefabricats i un edifici de ciment que antigament havia estat un local de la caserna militar.
Els dos mòduls inicials havien de ser capaços de cobrir les necessitats de les dues classes de primer que inauguraven el centre. Tot i això, l’espai era prou gran per construir-hi nous mòduls a mesura que anessin arribant nous cursos, i així es va fer. El setembre del 2009, quan la primera generació de la SES afrontava l’últim any, el complex ja disposava de cinc aules prefabricades, a més de l’antic local de la caserna. Ara, sis anys després, l’espai és el mateix, amb la diferència que a hores d’ara ja hi han passat més de 500 estudiants.
El complex educatiu on s’ubica provisionalment l’institut / Marc Canturri
Molt poc espai per als professors
El Serra de Noet és un institut singular. Fer classes en mòduls prefabricats no afecta gens els alumnes, que es beneficien d’un bon projecte pedagògic en classes àmplies i perfectament condicionades. En canvi, els professors, sobretot a l’hivern, pateixen les conseqüències de treballar en un complex educatiu en lloc d’un únic edifici d’ensenyament. “Els mestres ens hem de vestir amb moltes capes perquè ens passem el dia movent-nos per fora, de classe en classe o, el que és el mateix, de mòdul en mòdul”, explica la directora, Teresa Call.
D’altra banda, l’espai que hi ha a les classes no té res a veure amb el de la sala de professors, on cada any han de treballar més persones. Sílvia Salvador, una de les mestres, lamenta “tenir molt poc espai per deixar els llibres i els objectes personals”, però entén que “és una etapa provisional i que canviarà totalment en l’edifici definitiu”. A més, les reunions amb els pares també comporten algun maldecap, ja que durant bona part del dia la majoria de les aules estan ocupades pels alumnes.
Però no tot són problemes, ni de bon tros. Teresa Call, professional de l’ensenyament des de fa molts anys, explica que ha passat per grans instituts, però en cap ha trobat “un ambient tan familiar” com al Serra de Noet. No és estrany, ja que no arriba a la trentena de docents i això afavoreix la relació entre tots ells.
Els professors i professores han de sortir al carrer per canviar de mòduls pràcticament cada hora / Arxiu
