Fa gairebé un mes i mig que una cinquantena de refugiats van arribar a Berga. Havien vist el terror de ben a prop i ho havien perdut pràcticament tot. Tots ells veuen en el Berguedà una oportunitat per reconduir les seves vides i canviar un futur que el terrorisme havia deixat en ruïnes. Sabien que venien a un lloc millor, però fins que no van ser a l’alberg de la ciutat no s’ho van creure.
Berga, en canvi, n’ha estat convençuda des del primer moment. Les entitats de la ciutat s’han bolcat en l’acollida dels refugiats des de la seva arribada i això ha facilitat les coses a la trentena de voluntaris que vetllen per donar als nouvinguts la vida digna i segura que mereixen. “Sense la col·laboració de la ciutat res hagués estat possible, n’estem convençudes”, assegura Violant Silles, la coordinadora del centre d’acollida de Berga.
I és que Berga és una ciutat d’acollida singular dins el programa de Creu Roja. La capital del Berguedà és la localitat que n’acull més i l’única que està clarament allunyada de les grans ciutats. La resta són a l’àrea metropolitana de Barcelona o a les capitals de província catalanes. Per això, Silles explica que els voluntaris necessitaven una societat que s’impliqués en l’acollida. “Si no fos així, la nostra tasca durant el dia a dia seria insuficient”, diu.
La coordinadora del centre de Berga, però, assegura que l’equip de professionals que treballen a l’alberg és “molt i molt bo” i recalca que “ha estat un primer mes molt intens on hem passat grans moments però també, de complicats”. En qualsevol cas, Silles ho té clar: “La nostra tasca és infinitament gratificant i ens fa millors, com a professionals però també com a persones”.
La comunicació, difícil però divertida
Algunes de les voluntàries han reconegut que una de les principals dificultats que s’han trobat en aquest primer mes ha estat la llengua. Expliquen que hi ha refugiats que només parlen rus i això, inicialment, va posar a prova els professionals. “Hi ha intèrprets que fan una feina immensa, però és evident que costa més crear vincles amb les persones refugiades a través d’una tercera persona”, explica Mireia Esquerra, una de les voluntàries.
Per això, moltes han optat per mètodes enginyosos per comunicar-se amb els refugiats sense un intermediari. A tall d’exemple, parlen dels telèfons mòbils com a eines útils per a aquesta tasca. “Els primers dies parlàvem i escrivíem el que dèiem al traductor del mòbil. Llavors ens ho ensenyàvem i així podíem anar parlant. Era divertit“, explica Esquerra.
Una arribada sorprenent
Els primers refugiats van arribar a Berga a finals de desembre. El primer missatge que va donar Creu Roja a l’hora d’explicar-ho a la ciutadania era clar: “Venen de situacions molt dures i probablement molts estaran en xoc“. El viatge que havien fet era llarg i feixuc, i necessitaven descansar. Per això, les primeres hores a la ciutat van ser dins l’alberg.
Però les portes van tardar ben poc en obrir-se. Les persones refugiades volien conèixer la seva nova ciutat i els voluntaris se’n van adonar ben aviat. De fet, com a anècdota, Violant Silles explica que van voler celebrar la nit de Cap d’Any, tot i que només feia dos dies que havien arribat al Berguedà. “Alguns estaven decidits a passar una nit especial i ho van aconseguir”, diu. Van organitzar un sopar a l’alberg i, més tard, quan s’acostaven les 12, uns quants van voler anar a la plaça de Sant Pere a menjar-se el raïm sota el repic de les campanes de l’església. Donaven l’entrada a un any que de ben segur els canviarà les vides.
FOTO. Dues de les persones refugiades aprenen la llengua davant l’atenta mirada de la professora voluntària / Marc Canturri
